diumenge, 16 de setembre de 2007

Les amnèsies de Déu, de Joan-Daniel Bezsonoff

I continuem amb l'altre "narrador jove nordcatalà", Joan-Daniel Bezsonoff, d'obra prolífica. N'he triat Les amnèsies de Déu, novel·la notable que explica les peripècies d'una sèrie de personatges, molts amb vincles familiars, durant la segona guerra mundial. Una novel·la curta, aquesta sí, més que nouvelle. Una novel·la de nissaga, com les d'en Porcel, amb personatges d'ordre, pal de paller de la societat, al costat de bales perdudes de les quals es treu més suc literari. A diferència d'en Porcel hi ha més humor i menys solemnitat, i com en l'obra de Lluís comentada amb anterioritat té alguns moments d'ingenuïtat que fan molt de mal, fan trontollar l'obra, li fa ensenyar el cartró-pedra.

Aquesta obra, també com la de Lluís, ofereix un plus important: ofereix pistes de per què els nordcatalans són com són i, de passada, per què els sudcatalans som com som (i també: per què no ens entenem?, i també: ells estan més afrancesats que nosaltres castellanitzats, o a l'inrevés?). És un tema molt interessant per als amants de la sociologia: els catalans d'una banda i l'altra fa 300 anys érem iguals, o similars, i ara no ens entenem: quins han estat els mecanismes que ho han fet possible? Les dues obres apunten que el gran punt de separació va ser la fi de la segona guerra mundial, amb França com a estendard de llibertat davant una Alemanya derrotada, i una Espanya que no era Europa.