
Les tres primeres escenes tenen una força dramàtica impressionant, en una escenografia senzilla i kafkiana (passadissos i portes que duen enlloc), i uns actors de qualitat. Una Carme Conesa i un Josep M. Flotats formidables. Conesa passa de la il·lusió al terror i d'aquí a l'anul·lació, mentre Flotats es manté inalterable en el paper del camarada gros, no cau en cap moment en el ridícul ni en el sarcasme, cosa molt difícil quan es representa un boig i sàdic que no ho sembla, ingenu i campetxanu tot ell, mentre va sembrant com qui no vol la cosa el terror i la mort a milions de conciutadans. Les escenes de després de l'entreacte perden una mica de trempera i fins es fan repetitives, i l'explicació final està molt mal resolta, si volien emparentar aquell dirigent amb l'actual ho haurien d'haver fet d'una manera més digna, no està al nivell.
Fa uns anys vaig llegir l'obra de teatre Cartes d'amor a Stalin (original en castellà) de Juan Mayorga, en què Mikhail Bulgakov implora al gran manaire que el deixi treballar, i també em va agradar molt. El fet de tocar aquest personatge i sortir-se'n amb solvència probablement és una prova que ens trobem davant d'un escriptor de debò.
Potser el pitjor de la representació va ser el públic, en parlaré en el pròxim escrit.
ACTUALITZACIÓ (29/09/07): Al Culturas de La Vanguardia he llegit que la novel·la Une exécution ordinaire parla de l'enfonsament del submarí Kursk a la Rússia contemporània, només el primer capítol parla de Stalin, del qual ha sorgit l'adaptació de Josep M. Flotats. La novel·la acaba de sortir en català, Pagès ed., Una execució ordinària.
Un fragment d'aquest missatge ha sortit publicat al Cultura de l'Avui.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada