Camí de sirga, de Jesús Moncada

No hi ha hagut tanta sort amb Jesús Moncada. I em sap greu, perquè era un autor no gens arrogant ni egocèntric, que ja costa de trobar. Mai no va lluitar per sortir a la foto a costa del que fos. Però no hem de confondre autor i obra, això que es diu sempre. Ja d'adolescent no vaig trobar res als seus contes, Històries de la mà esquerra i El cafè de la granota, no sabia a què treien a cap. Ara ho he provat amb Camí de sirga, per segon cop, i el resultat ha tornat a ser negatiu: m'he entrebancat novament amb un estil massa carregat pel meu gust, i amb un to que trobo propoer al costumisme nostàlgic. Potser no hi és, però jo l'hi trobo. I els personatges no me'ls crec, se'm presenten com carícatures que volen descriure un món que no existeix. I és clar, el pitjor que li pot passar a un personatge és que faci veure que actua.

I, repeteixo, em sap molt de greu.