dimarts, 6 de novembre de 2007

Vetusta Express

¿Una comedia de enredos espanyola, de qualitat, amb un fort component literari, humor intel·ligent, jocs de paraules que no fan caure la cara de vergonya, personatges estereotipats que tenen molt força (el Dom Joan, la ben casada que cau en les seves xarxes, el marit banyut i la seva puteta, l’amargat suïcida...), i a sobre basada en un relat de Stefan Zweig? Ah, ja ho entenc, el director és Gonzalo Suárez, el que va fer Remando al viento, una pel·lícula que no té res a veure amb el que s’entén com a cinema espanyol.

M’agrada que els autors que en saben toquin temes i gèneres populars, com ara el vodevil, d’altra manera els sapastres se’ls apropien i els fan degenerar ràpidament, fent-los acabar en el pitjor rostre de el club de la comedia. Només cal engegar la tele. O en el teatre amateur del nostre país, molt em temo que no es representen comèdies lleugeres de qualitat, jo com a mínim no n’he vista cap, sinó les banyes, corredisses, malentesos, jocs de paraules, de sempre. Patètics i depriments.

En un moment de la pel·lícula l’amant obre l’armari de la cambra de Dom Joan i l’amant que la substitueix avisa de seguida “No es lo que parece”. Una escena i una frase que hem vist i sentit milers de vegades, però en aquest cas sembla nova, original, i fa riure i tot. Pel que fa a les paròdies de crítica social, tot i que alguna està una mica vista, en general estan força ben aconseguides, sobretot la del director genial que ha preparat una escenografia trencadora i total d’ulls i llengües, sembla ben bé un director d’aquests que corren ara per Catalunya.

Oviedo express és una pel·lícula coral, ja s’adverteix al començament amb una cita o pseudocita de Mark Twain que qui busqui una trama, hauria de ser afusellat. Llàstima que algunes escenes siguin excessivament caòtiques i alguns personatges quedin penjats, no estan prou ben dibuixats, sinó estaríem parlant d’una gran pel·lícula (sempre dins els límits d’una pel·li de per riure, com vaig comentar fa uns dies). Com a mínim és una sorpresa en l’ensopidor panorama cinematogràfic. I si la veieu havent llegit La Regenta, millor que millor.

11 comentaris:

caterina ha dit...

Hola! Moltes gràcies per la visita al meu bloc! T'enllaço i et vaig llegint. Em sembla un bloc molt interessant el teu, i molt literari! M'encanten els llibres.
La pel·lícula no l'he vista però m'han vengut ganes d'anar a veure-la per el que has dit. També m'agrada molt el cinema! ;D
T'explico: lo del traductor ho vaig treure d'aquesta pàgina. Et passo l'enllaç:
http://amarillas.cmact.com/trad/index.php
També ho trobaràs en altres idiomes però la traducció, per el que he comprovat, no és tan perfecta com del català-castellà. Si et queda algun dubte no dubtis a demanar-m'ho! :)

Puigmalet ha dit...

Compartim el gust per Remando al viento. Petites joies, que n'hi ha, del cinema espanyol.
Saps en quin relat d'Zweig es basa? M'encanta aquest escriptor tan passat de moda.

aristocrataiobrer ha dit...

puigmalet, està basada en el relat "Angoixa" però no l'he trobat enlloc ni en català ni castellà (no llegeixo alemany). És possible que estigui dins d'un recull de relats

ah, i no crec que Zweig estigui passat de moda, cada cop es llegeix més i més

caterina ha dit...

Zweig és un clàssic! Jo llevat d'algun relat no he llegit gaire cosa, però al meu pare li encanta i tinc una bona col·lecció de llibres seus a casa meva. Algun dia m'hi posaré.
En quant als traductors, jo tinc posat només el de castellà perquè ho tradueix pràcticament tal com és, mentre que quan vaig fer la prova en francès i anglès, deixava bastant que desitjar. També val més alguna cosa que res jeje. Molt bona la frase! XD

una lingüista elitista ha dit...

Si la recomanes, ja la miraré! ;-)

digue'm ariadna ha dit...

Pel que fa a "Angustia", si no m'equivoco, es pot trobar dins de: Stefan Zweig. SUEÑOS OLVIDADOS Y OTROS RELATOS. Alba Editorial. Clásicos Modernos. Selecció i traducció de Genoveva Dietrich. En català, diria que no està publicat.
Sento no coincidir en les opinions a favor de Remando al viento, no la considero una petita joia, tot i que no està malament. Personalment, que duguin al cinema la vida d'un escriptor no m'acaba de convèncer. Normalment es retrata un episodi molt concret i es perd l'essència creativa del propi escriptor i s'acaba posant molt més de ficció per a que la trama tingui cohesió, però, ja dic, va a gustos.
Oviedo Express no l'he vista, així no puc opinar al respecte.
Salutacions
=:)

Puigmalet ha dit...

Deia passat de moda a propòsit. Zweig va ser un dels més grans rècords de vendes de la generació dels nostres pares (i avis). De tant en tant torna a aparèixer i es torna a vendre bé, perquè és dels bons.

No tinc cap "Angoixa" en català, però tinc un "Miedo" en castellà publicat per Juventud (1957) juntament amb "Los ojos del hermano eterno". I narra una infidelitat. Potser és aquesta...

aristocrataiobrer ha dit...

moltes gràcies, Ariadna, per la citació. No tinc cap llibre d'Alba, però em consta que és una bona editorial

sobre Remando el viento recordo poca cosa, però sí que la fotografia era preciosa, només per això la tornaria a veure

digue'm ariadna ha dit...

Alba Editorial: clàssica, clàssics moderns, clàssica maior i clàssica biografies, tenen una edició molt cuidada, un disseny molt fi, unes traduccions acurades, i un fons força interessant. Personalment la trobo de qualitat, i és d'aquestes editorials que et mires sovint.
I, si, la fotografia de Remando al viento està força bé.
Salutacions.

Jordi Gonzalez ha dit...

M'has inspirat per aquesta setmana. Per cert surts al suplement cultura de l'avui del 15/11/07 per aquest post

aristocrataiobrer ha dit...

Hola Jordi, ja he vist que ets el de B de llibres, bon bloc/g. Què vols dir amb això que t'he inspirat?