diumenge, 9 de gener de 2011

L'hort dels cirerers, d'Anton Cekhov,

No tenia ganes d'anar a veure l'últim muntatge de L'hort dels cirerers perquè és una obra que he vist representada unes quantes vegades, i perquè em malfio molt de les "actualitzacions" que s'empesquen la majoria de directors que corren ara, i perquè la crítica era massivament negativa. Ara que de tot se'n diu critica, perquè a Butxaca hi vaig poder llegir "A diferència d'altres peces de Txèkhov (com La gavina o Les tres germanes), a L'hort dels cirerers costa trobar-li el què... Les últimes alenades de la Rússia tsarista ens queden massa lluny, i se'ns fa difícil identificar-nos amb aquesta família que amaga el cap sota l'ala per no afrontar la seva ruïna. Però ja que ens entestem a representar-la, el resultat d'aquest muntatge no acaba de convèncer." Si l'autor d'aquest escrit no se sent representat per uns individus que estimen i s'eviten, es llencen floretes i sarcasmes, veuen xampany i viatgen per evadir-se del record de les morts abans d'hora, dels amors que no arranquen o acaben com el rosari de l'aurora, per oblidar que amb prou feines poden cobrir els interessos de la hipoteca, mentre d'altres -els espavilats sense escrúpols ni cultura- se n'aprofiten amb projectes immobiliaris per a turistes, és que està totalment aïllat de la nostra societat o viu en un país amb un règim polític d'abans de les democràcies liberals, com ara l'Aràbia Saudita o l'Afganistan. És veritat que tothom s'hi atreveix, a fer ressenyes.

Una de les misèries d'aquest país: a algú que cau en gràcia se li acut dur ulleres de pasta negra, i tot el seguici corre a canviar-se les ulleres. I el pitjor és que fora de les ulleres de pasta negra, no hi ha vida. Poca veu crítica i independent. El que em va fer canviar d'opinió és una ressenya positiva de Xènia Diakonova al Cultura de l'Avui, que després he vist que col·labora en l'obra, o sigui hi ha trampa. Però crec que la seva opinió és sincera: el muntatge val la pena. Un caos controlat, una família que es desfa, un món engolit pel progrés (sempre que veig l'obra no puc evitar de pensar què li devia passar al Sr. Lopakhin en la Revolució), gent que no sap on navega i, sobretot, una comedia de enredos, que pel que sembla és la lectura que exigia Cekhov. És cert que les representacions que havia vist anteriorment de l'obra eren més solemnes, i és que tenim la tendència a revisitar els clàssics amb solemnitat, o és que amb la solemnitat de fireta suplim la manca de talent.

6 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Molt bon comentari, Jordi. Precisament les crítiques negatives em van fer desistir d'anar a veure L'hort dels cirerers, i això que inicialment en tenia ganes.

Gabriel ha dit...

Ja sabem que els clàssics són clàssics i que de tan en tan està bé representar-los de nou. Però curiosament, de determinats autors, ens passem la vida representant les mateixes obres...
L'hort dels cirerers en vaig veure una adaptació fa anys al Lliure i no em va desagradar.
Txèhov és un gran autor però, també confesso, que aquesta adaptació al Romea, que no he vist, des del primer moment no m'ha entusiasmat gaire, tot i que he vist que hi ha bons actors.
A vegades veig que últimament hi ha propostes amb bons muntatges i bons actors però sovint la sensació final és d'un cert desencís.

aristocrataiobrer ha dit...

Lametablement avui era l'últim dia que es representava, com a mínim a Barcelona, no sé si farà gira.

Anònim ha dit...

Aquesta versió és de David Mamet, i Julio Manrique ha partit d´aquesta adaptació actualitzada.
Personalment em va agradar molt per la contextualització i en general les interpretacions. Vaig veure-la quan feia poc que l´havien estrenada i al final el públic va aplaudir força. D´entrada al meu company no li va agradar massa, i la crítica crec que s´ha passat.
Per això m´ha agradat el teu apunt.
La trajectòria d´en Julio Manrique em sembla sensacional, i sempre arrisca.
Imma C.

aristocrataiobrer ha dit...

és cert, Imma, no recordava que era una versió d'en Mamet, ja deia jo que algunes coses em sonaven estranyes

a la sessió a què vaig anar jo, el teatre era ple i en general crec que va agradar

Mireia ha dit...

Genial la frase amb la qual clous l'article!!!