diumenge, 15 de març de 2009

Llamadas telefónicas, de Roberto Bolaño

Feia temps que tenia ganes de llegir Roberto Bolaño, i més des que em vaig assabentar que era un gran jugador. He començat amb el llibre de contes Llamadas telefónicas publicat el 1997, i que des del 2002 s'està reeditant cada any. M'hi he trobat bastant el que m'esperava, biografies de personatges desarrelats, una mica perduts però amb ganes de viure, que pul·lulen d'una banda a l'altra perquè no acaben de tenir pàtria (la pàtria és Occident, d'Amèrica -tots dos hemisferis- a Rússia), en cerca d'alguna oportunitat, algun amor, algun sentit de la vida. Personatges durs però no de disseny hollywoodià, de tornada de tot però capaços de sorprendre's de la vida i de la gent amb qui es van topant, "gente armada, desafortunada, solitaria o con un peculiar sentido de la sociabilidad. (...) Personajes valientes y a la deriva." Gent sovint víctima d'un règim polític totalitari, com llegim en moltes pàgines d'autors sudamericans, gent d'un temps sense internet i activitats tan arcaiques com conversar des de telèfons públics de cabines o bars. Hi endevinem força autobiografia (hi surten Xile, Mèxic, Girona, Barcelona), però no queden clares al lector les dosis de realitat en la ficció.

Aquests persontatges són el fil conductor del llibre, el que el converteix en un autèntic llibre de contes i no en un recull. Dividit en tres parts, la primera està dedicada a escriptors i les seves vicissituds, un tema endogàmic però que pot interessar la majoria de lectors perquè Bolaño furga en les misèries del reconeixement, la creativitat, i el fracàs o èxit, temes universals; l'última part és dedicada tota a biografies de dones. Bolaño sap dibuixar amb traça els personatges femenins, sense concessió ni floritures, dones "alliberades" que també busquen un lloc al món sense acabar-lo de trobar, amb l'agreujant que no els serveix el model de les seves mares, perquè la societat ha canviat i volen optar a les mateixes oportunitats que els homes, amb poc èxit.

Malgrat el que pugui semblar, el to no és derrotista ni ploramiques. És adequat, aquest és el terme, amb un toc d'humor imprescindible i gens fora de lloc. La vida dels personates de Bolaño és dura, de desterrats sense rumb clar, però és així i cal adaptar-s'hi, sense escarafalls. No suporto les exageracions i la pornografia de les "vides terribles". L'estil, en consonància, és veloç i auster, sense barroquismes i amb precisió, directe al gra però no minimalista. Algun experiment, com un conte només diàleg i un altre sense punts i a part; també algunes incursions força interessants del narrador -primera persona-, que donen al llibre un aire de conte oral, t'explico el que m'han explicat d'un amic, o d'una persona peculiar amb qui vaig relacionar-me un període de la meva vida (la majoria de relats són en tercera persona). Com passa amb tots els llibres d'aquest gènere, algun conte no m'ha interessat gens i d'altres m'han entusiasmat, però la "mitjana" -si podem parlar d'aquest terme matemàtica- es mou en la banda alta. El que més m'ha agradat és La nieve, on l'ànima llatinoamericana es fon i s'enfronta a l'ànima russa, i on, novament, la dona és la protagonista de debò.

10 comentaris:

caterina ha dit...

Encara no he llegit res de Bolaño però li tenc també moltes ganes. Diuen que 2666 està molt bé, o començ per "Llamadas telefónicas"? És un d'aquests autors pels que ara mateix no sabria per quina obra seva començar...

aristocrataiobrer ha dit...

Caterina, crec que 2666 és un conjunt de novel·les i a mi d'entrada em fa respecte... jo vaig agafar Llamadas teléfonicas per atzar, perquè me'l vaig trobar davant, em va entrar pels ulls i era curtet.

Maite ha dit...

2666 es fabulós!!!!!!!! Ara bé, heu de tenir en compte que és un volum de 1200 pàgines i heu de saber trobar el moment.

Comtessa d´Angeville ha dit...

Bolaño és gran, molt molt gran. Jo li tinc una devoció malaltissa, especialment a la novel·la LOS DETECTIVES SALVAJES. I sí, 2666 és fabulós, però jo el carinyo li'l tinc a Los detectives.

Si la novel·la li fa respecte, continue amb els relats, que ne té de molt bons. A mi m'encanten, dins del recull PUTAS ASESINAS, el monòleg que fa una tipa amb eixe mateix títol (sembla escrit per una dona) o altre que es diu EL RETORNO (també genial genial). Inoblidable principi: "Tengo una buena y una mala noticia. La buena es que existe vida (o algo parecido) después de la vida. La mala es que Jean-Claude Villeneuve es necrófilo."

aristocrataiobrer ha dit...

Maite i Comtessa d'Angeville (benvinguda al bloc), algun dia caurà el 2666, quan trobi el moment. Suposo que seguiré amb algun altre llibre de contes o novel·la curta. Los detectives salvajes em cridava l'atenció, però després vaig llegir que està basat en el relat Los detectives de Llamadas telefónicas, i és l'únic conte que no em va agradar gens.

I és cert que dibuixa molt bé els personatges femenins.

David ha dit...

Bolaño m'spera al prestatge, però és que ara estic amb autors de casa. He de fer de ressenyista en una revista comarcal i m'he de posar les piles.
Ja us comentaré les impressions del que vaig llegint.

Mireia ha dit...

El Jaume (del blog Nau Argos) és un bon seguidor d'aquest escriptor.
T'afegeixo com a enllaç al meu blog

aristocrataiobrer ha dit...

molt bé David, a veure si obres un lloc i et podem llegir, com ha fet la Mireia avui!

digue'm ariadna ha dit...

... Vaig entrar en l'obra de Bolaño després d'escoltar com A.G. Porta parlava sobre ell i del procés de creació a quatre mans, quan, de fet, estava parlant de Singapur, el darrer llibre que acabava d'escriure. Vaig llegir Consejos de un discípulo de Morrison a un fanático de Joyce, i, buscant només la mà de Bolaño, vaig començar per Llamadas telefónicas... i tot i que dels contes, el de Los detectives no va ser el que més em va agradar, la novel.la de Los detectives salvajes va ser la que realment em va fer, plenament, lectora seva...

aristocrataiobrer ha dit...

Ariadna, precisament a mi tampoc no m'ha agradat Los detectives, com he dit, però ara ja em miraré amb uns altres ulls Los detectives salvajes.