dilluns, 30 de març del 2009

Traïció, de Harold Pinter

Aquest és el segon text portat a escena que veig de Harold Pinter, i el segon que va d'un triangle amorós i de la fidelitat/infidelitat matrimonial, i el segon que em deixa indiferent. Com diu un dels mateixos personatges de l'obra, potser és que el tema no dóna per més. O ja està tot dit, crec que diu. Però és que de tot ja està tot dit, això ja ho sabem, però al darrere sempre hi podem trobar la vianda substanciosa. A Traïció jo només hi he sabut trobar una mica de suc, i aigualit. Potser és que no entenc la nova cuina, veient el munt d'admiradors que té aquest text.

8 comentaris:

Sadurní ha dit...

Hola, Aristocrataiobrer.

La veritat és que no puc opinar del muntatge que s'està fent de "Traïció" perquè no l'he vist. N'he vist dos de Harold Pinter, "El muntaplats" (The Dumb-waiter), que no em va acabar de convèncer, i "Tornar a casa" (The Homecoming), que sí que em va agradar bastant. A la sala Fabià Puigserver del Lliure aviat faran un assaig obert, una mena de recreació parel·la de "Traïció", a càrrec del dramaturg Josep Maria Miró, que promet molt.

Un amic meu diu que el problema que té el teatre anglès quan es representa a Catalunya és que a vegades als muntatges que es fan a casa nostra no s'aconsegueix transmetre correctament la subtilesa i la dicció dels personatges que sovint demana el teatre anglès. Massa crits, massa exageració (massa histrionisme, en definitiva). Bé, només és una opinió.

Salutacions cordials,
Sadurní

Anònim ha dit...

Hola,
he vist Traïció al Teatre Lliure, i m´ha agradat molt. Les interpretacions em semblen bones, sobretot la d´en Francesc Orella.
El tempo dels diàlegs és àgil, i també té els seus silencis, i allò que queda per dir.
No entenc com molts crítics hi volen veure més coses, buscant tres peus al gat.
No he llegit el text, però l´obra teatral em sembla recomenable, i de fet hi tenen molt públic.
Imma

Mireia ha dit...

A veure si m'animo a anar a veure-la.

aristocrataiobrer ha dit...

Sadurní, potser és veritat aquesta teoria, en general els meridionals tenim tendència a sobreactuar, a fer massa soroll. D'altra banda, els actors catalans en general tenen un problema de dicció important, i això ja ve de lluny. Jo crec que passa perquè la llengua no es valora en aquest país. I hauria de tenir el text a la mà, però crec que la traducció tenia unes quantes errades importants.

Imma, a mi no m'ha desagradat, però és clar, el teatre té tanta competència que, o és molt bo o prefereixo quedar-me a casa. El temps és limitat, i hi ha un munt d'activitats més a l'abast i més barates. El teatre ha d'oferir alguna cosa excepcional perquè realment valgui la pena anar-hi.

Gabriel ha dit...

No conec al 100% l'obra de Pinter però sempre m'ha semblat un autor rellevant. Això no vol dir que un autor rellevant tingui obres irrellevants. No puc opinar sobre "Traïció" perquè no l'he vist però si que en el seu dia vaig veure altres muntatges com "Els vells temps" que es va representar a la Sala Artenbrut de Gràcia...Imagina si us parlo de fa temps! Aquell obra també tenia un triangle protagonista (dues dones i un home) i la història, tot i ser aparentment senzilla, l'autor li treia prou suc i jugava a mostrar-nos els dubtes, vacilacions i conflictes de l'ànima humana. Val la pena "Traïció"?
Si més no els actors són molt bons, oi?
Tens molta raó que el temps és limitat i l'oferta molt i molt àmplia. Estic totalment d'acord amb tu que per anar al teatre s'ha de veure quelcom excepcional que et deixi bon regust de boca. I de fet tenim sort que aquesta última temporada hi hagut bons espectacles a la ciutat...Heu vist algunes obres del TNC? L'inspector està molt bé i en general la programació d'algunes teatres com Romea, TNC, Lliure ha millorat molt i a les sales alternatives com la Beckett, lloc habitual d'espectacles com aquest Pinter, segueixen oferint bones propostes.
Si més no que es representi un Pinter i que ho facin bons actors ja es pot considerar una bona notícia. Sadurní potser té raó que les obres de teatre com les pel·lícules de l'original a l'adaptació sempre es perd alguna cosa. A vegades en algún Grec ha vingut alguna companyia hi han fet muntatges shakespearians en anglès o el mateix Peter Brook en francès...però clar, si no tens prou domini de l'idioma seguir un espectacle en l'original i subtitulat és un pal! Per aquest motiu és important que hi hagin bons dramaturgs i bons traductors/adaptadors de textos i és important que els directors ens sàpiguen transmetre la subtilesa de l'original.
Si més penso que més enllà dels encerts de la posta en escena i direcció del muntatge, sempre és important poder gaudir a la cartellera d'autors de l'alçada d'un Pinter.
Una salutació!

aristocrataiobrer ha dit...

hola Gabriel, la que havia vist jo era L'amant, també a l'Artenbrut. I no en recordo gran cosa, mal senyal. Sobre això dels actors, crec que molta gent va a veure en viu allò que prèviament ha vist a la tele, i això no té res a veure que siguin bons o dolents.

Com he dit alguna vegada, sovint prefereixo llegir-me els textos abans de veure'ls representats, perquè te'ls imagines com vols.

Anònim ha dit...

Ara hi ha maneres que les entrades de teatre et surtin més bé, el carnet TresC, prèvies.
Serà que a mi el teatre m´agrada veure´l representat.
Crec que a vegades s´ha d´entendre que una obra s´ha adaptat al nostre temps i el nostre context.
Imma

aristocrataiobrer ha dit...

Això de les adaptacions és un altre tema molt llarg, Imma. En general no ajuden gens a l'obra, i acostumen a fer-la malbé. Traïció era innecessari adaptar-la perquè és una obra contemporània. Això que i posessin carrers de Barcelona, cognoms catalans i castellans, i frases en anglès pel mig, a mi em va sobrar.