dimecres, 16 d’abril del 2008

Estada a Venusberg

Massa temps a Venusberg embafa, per això en Tannhäuser tot i estar-hi la mar de bé, retorna a la seva terra, però res ja no és el mateix, no pot ser el mateix. Molts pocs wartburgalesos han trepitjat la terra mítica (no l'alacantina), ni tan sols se la poden imaginar, i per tant es veuen obligats a castigar el dissident amb l'ostracisme i la mort. Els primers, els trobadors col·legues, que envejosos menyspreen i difamen qui ha pogut arribar a conèixer la terra prohibida.

Si algú fa costat a Tannhäuser també ha d'acabar malament, mentre el poble canta a cor què vols. Un cop morts els pecadors tothom els enyora molt,
això sí. Al muntatge del Liceu, el poeta (convertit en pintor) troba el reconeixement en vida, crec que el director d'escena ha vist moltes pel·lícules.

6 comentaris:

Anna ha dit...

et va agradar l'escenografia? a mi em va entusiasmar.

(per cert, et puc preguntar si tens abonament i a quin torn vas? és que sempre sembla que veus les òperes al mateix temps que jo!)

aristocrataiobrer ha dit...

no em va convèncer del tot, Anna, personalment hagués preferit trobar-ne amb un poeta popular i no amb un pintor turmentat que finalment aconsegueix l'èxit

i tenim el PB, aquest any havíem pensat a desfer-nos-es perquè sempre és millor triar les obres que et vinguin de gust, però de moment el mantenim

Anònim ha dit...

Aristòcratiobrer, jo sempre compro només entrades del que m'interessa.

I sí, molt millor si tot hagués estat respectuós amb el mestre (malgrat les molt bones idees escèniques, el decorat i el fons de la història traïa molt la idea del mestre).

Anna ha dit...

doncs no coincidim pas!

tens raó amb això de triar, per mi el problema dels abonaments són els ballets i concerts que t'encolomen... però com que l'abonament no el pago jo, no em queixo pas :P

Anònim ha dit...

Doncs a mi l'escenografia em va agradar molt. També és veritat que quan vaig sortir estava una mica deconcertat. Això de que Elisabeth acabi tenint un "afer" amb Venus i Heinrich siguent un triomfador és molt atractiu. Potser el misatge del mestre està una mica obsolet i el director ens ho va voler fer veure.
A mi em va semblar una proposta força interessant.

aristocrataiobrer ha dit...

Anna, l'opció que tenim nosaltres només és de 4 òperes, però n'hi ha que ens interessarien que en queden fora i a l'inrevés

Max, no coneixia el teu bloc. Habitualment no m'agraden les "recreacions" que els directors fan d'obres clàssiques, perquè és com si es posessin per sobre. A més, si els clàssics sobreviuen al pas dels segles per alguna cosa deu ser. Concretament, en relació a la foto que poses al teu bloc, l'orgia a Venusberg no em va agradar gens: semblaven una companyia de teatre d'aficionats sobreactuant (però és que els cantants no són actors, i penso que no se'ls ha de forçar en aquest sentit).