dissabte, 24 d’abril de 2010

El camí de la independència, de Salvador Cardús

Vet aquí un llibre de seixanta pàgines, perquè la segona meitat és una recopilació d'articles que tracten de la independència de Catalunya publicats del setembre del 2005 a l'actualitat, la majoria a l'Avui. El sòcioleg Cardús no havia tractat aquest tema amb tanta assiduïtat, i és que el lustre s'hi ha prestat, per l'obertura de la caixa dels trons del nou Estatut promogut pel nou govern que va asseure's a la Generalitat. Paradoxalment, una llei que havia d'acostar-nos a Espanya ens n'ha fet allunyat com mai. L'autor va al gra i comença explicant "per què hi ha tants catalans que creuen que la reforma de l'Estatut ha marcat el final definitiu de les esperances en un possible encaix amb Espanya." Els catalans -els que no ens resignem a ser una regió de la nació espanyola- no acabem de trobar una estructura política adequada a les nostres necessitats, però en canvi "el que és segur és que Espanya sí que s'agrada tal com és."

L'autor l'ha encertada fent un llibre curtet, perquè són faves comptades: Espanya no serà mai federal ni plurinacional, per tant només queden les opcions de la República catalana o de seguir com ara, que "és la que té més números de ser escollida", "el fangar on som", l'anar fent, la rialleta i el fer veure que tot bé per no córrer el risc de perdre la cadira. És una opció que ens du "a la irrellevància en tots els terrenys i a la dissolució com a nació." Cardús aposta per la República catalana, queda prou clar ja en el títol, i tot seguit exposa set "arguments" per defensar-la, i més enllà deu "criteris a tenir en compte" perquè aquest nou país no sigui un nyap i arribi a bon port. "En qualsevol cas, per fer el primer pas, el que és segur és que cal una dosi enorme de confiança, autoestima i ambició. Per tenir un país petit, més val que no ens hi posem."

I això és tot, que no és poc, perquè aquest canvi, com tota revolució, implica una modificació en la ment de la gent, com a mínim d'una majoria, "una emancipació mental", perquè l'opressió existeix en la ment de l'oprimit. "La realitat política actual demostra que ens seguim pensant amb categories manllevades, fins i tot quan defensem la independència. Queda molt camí per fer."

3 comentaris:

Gabriel ha dit...

Amb l'allau de llibres de Sant Jordi, aquest llibre m'havia passat totalment inadvertit.
Em sembla interesant el que comentes però el que em sembla més encertat és el paràgraf final del post on parles d'una certa revolució i alliberament mental.
Subscriuria ara mateix el paràgraf i també estic amb tu que encara hi ha molt camí per fer...
Una salutació i espero que passessis un bon dia de Sant Jordi.

aristocrataiobrer ha dit...

hola Gabriel, realment per St. Jordi hi ha tanta novetat que tomba d'esquena; aquest llibre feia unes setmanes que el tenia

altrament el que comento són, en general, paraules d'en Salvador Cardús

salutacions,

Mireia ha dit...

Salvador Cardús em sembla una persona amb molt se seny. Sempre m'agrada escoltar les seves refelxions. Aquest llibre m'havia passat desapercebut. Merci