dimarts, 17 de febrer de 2009

L'art i la vida

Sempre he tingut tendència valorar més l'art que la vida, encara que ja fa anys que vaig deixar enrere la il·lusió que fossin destriables, i que aquella estigués per sobre d'aquesta. Per la malaltia d'un familiar, he estat unes setmanes totalment apartat de l'art, de la bellesa creada per l'home quan deixar de ser humà i ateny el més enllà. Era incapaç de llegir, escoltar música, veure una pel·lícula, conversar, jugar. Tot ens era superflu, no venia a tomb, la vida exigia dedicació exclusiva. A poc a poc hem pogut tornat a llegir uns fragments, fer una partideta, veure una pel·lícula de la qual només prestàvem atenció a estones. L'art sense vida no és possible, i la vida sense art insofrible.

6 comentaris:

L'artista abans conegut com Subal Quinina ha dit...

Ho lamento molt, això d'aquesta malaltia, senyor A i O.

aristocrataiobrer ha dit...

gràcies Subal, són coses de l'edat

per cert, està molt bé aquest nou perfil que t'has creat

L'Espolsada llibres ha dit...

Segur que trobaràs algun text que et donarà força!

David ha dit...

Ànims, Aristòcrata!

I de ben segur que aviat retornaran les ganes de gaudir d'un bon llibre

Maite ha dit...

Es pero que hagis recuperat els ànims. Salutacions

aristocrataiobrer ha dit...

gràcies a tots