dimarts, 19 d’agost del 2008

La cua del mestre, d'Albert Mas-Griera

Els contes d'aquest llibre sorprenen pel to: semblen contes d'una altra època, amb això no vull dir que siguin bons o dolents, només sorprèn trobar-se uns contes contemporanis que no són desmenjats ni minimalistes, i no parlen d'individus grisos que estan avorrits de viure i tenen com a màxims al·licients beure i lligar (només l'últim conte se situaria en aquesta línia). Per contra, la transcendència és present en gairebé tots els contes (l'autor té tirada a Jesús de Nazaret i als àngels) i els temes i les ambientacions no són gens vanals, per exemple un heroi-antiheroi de la Primera Guerra Mundial i un nen palestí amb ànsies d'autoimmolar-se protagonitzen sengles contes. També sorprèn, al final, que l'autor expliqui d'on li ha vingut la idea de cada conte (jo que em pensava que els autors rebien les idees per revelació).

L'element fantàstic fa ficció, deixa clar al lector que allò que està llegint no és crònica ni dietari, sinó mentida. I és que l'element fantàstic ha de funcionar com un engranatge perfecte, ha de ser versemblant, si és que el conte no vol que se li vegi el llautó. I pel meu gust, el to del llibre no acaba de funcionar. Com a lector he tingut ganes de llegir, però sempre sense deixar de tenir la impressió que m'explicaven un cuentu xino. Precisament el conte que m'ha agradat més ha estat el primer, el més realista de tots.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola, doncs mira quina casualitat el vaig tenir a les mans i no mhi vaig decidir.
Fa no res que vaig començar la lectura de "vida privada" de J M de Sagarra. No és suficient amb enorgullir-nos pel fet d'haver tingut grans mestres de la narrativa durant el XX, CAL LLEGIR-LOS!!!! El ue vull dir és que els catalans idolatrem molt ls nostres grans escfriptors i els llegim poc, almenys aquesta és la sensació que tinc.

Anònim ha dit...

Em va fer reflexionar el comentari de la Maite i ara mateix llegeixo Fuster (diccionari per a ociosos). Molt bo, hauria de ser una lectura d'aquelles "obligatòries" al Batxiller.

aristocrataiobrer ha dit...

Maite, hi ha tants llibres que tenim a les mans i no podem llegir... no donem a l'abast. Això dels clàssics crec que passa a tots els països, s'anomenen però no es llegeixen. A mi els clàssics sempre m'agraden més que els contemporanis.

David, el Fuster també el tinc pendent, però això de lectura obligatòria no sé si és gaire bona idea

Anònim ha dit...

Hola, el que volia dir és que en lloc de fer llegir litertura que quan tens 17 anys difícilment t'omple (Bearn etc), al batxiller, seria molt més profitós les reflexions d'en Fuster.

aristocrataiobrer ha dit...

Crec que és molt difícil saber quin llibre pot interessar a la majoria d'alumnes adolescents d'una classe, si és que els en pot arribar a interessar algun. Una opció podria ser fer una llista àmplia, explicant una mica de què va cada cosa, i que escollissin. Però això de "fer llegir" segurament fa més mal que bé