dilluns, 2 de juny del 2008

Olga, de Josep Romeu

Deunidoret els llibres de narrativa catalana eròtica o pornogràfica que han aparegut aquest últim any, ben bé una vintena, entre autors coneguts, autors poc o gens coneguts, autors blogaires i autors col·lectius. Deu ser la compensació per l'efecte TINS, acrònim inventat -també- pels nord-americans: two incomers no sex, és a dir si els dos membres de la parella es fan un fart de treballar per pagar deutes pendents, poca creativitat pot haver-hi al llit (o a d'altres llocs menys còmodes). Aleshores, la manca de sexe real compartit es supleix amb ficció solitària a hores perdudes.

El TINS no és el problema de l'Olga perquè va optar per deixar la feina per dedicar-se a la família
-tan feminista que era quan anava a l'institut-, però el fill ja és massa gran perquè li estiguin a sobre i el marit diputat (concretament d'ERC) arriba tardíssim a casa per culpa d'un govern "que no era una veritable coalició sinó que cadascú es considerava el protagonista que governava amb uns socis, que no sempre eren de fiar". Per tant, de temps li'n sobra, massa, i abocada a les feines domèstiques s'avorreix i com més va més humiliada se sent. L'internet és a l'abast de tothom, i és fàcil començar a xafardejar webs sadomasoquistes, però no pas "per recrear-s'hi viciosament" sinó "per una curiositat intel·lectual, i això la tranquil·litzava". La progressió iniciàtica ("iniciació al sado", recordo que deia un anunci classificat del diari barceloní més seriós) és espectacular, en 21 dies passa de ser una pàmfila a enganxar-se una agulla d'estendre roba al mugró per sentir alguna cosa, xafardejar en un antre barceloní de malviure, i experimentar una sessió de tarda de sumissió i bondatge vertaders amb un desconegut. Tot en una Barcelona i una Gràcia de postal, i un poblet de la mena de Ventdelplà, que semblen extrets de la publicitat institucional.

A part de la velocitat de l'acció, que no correspon al tempo narratiu ja que la novel·la avança prou lentament per fer grinyolar el clímax, l'evolució personal de la protagonista està ben narrada, és creïble. La llavor hi és, la protagonista està cansada de ser "la minyona" de la família, "la dona del diputat, a qui acompanyava només en les recepcions o quan calia entretenir l'acompanyant d'algun altre polític", i farta de la trepa que fa la gara-gara al seu marit per aconseguir algun càrrec. "Posats a fer, va pensar que era més gratificant [en plena sessió de sadomasoquisme] aquella forma de ser tinguda com a ornament, estesa damunt la taula, com a objecte i objectiu de plaer." Les descripcions no són gens exagerades, s'agraeix que tinguin en compte les lleis de la física i de l'anatomia, no com la majoria de fantasies pornogràfiques, llàstima que el narrador xerri més del compte i es repeteixi (novament és un llibre al qual hagués anat bé una esporgada), i que maleïts gerundis de posterioritat destrossin l'escena de més tensió narrativa.

Igualment, és d'agrair que la novel·la toqui un tema bastant verge en narrativa catalana i se'n surti prou bé, de la mateixa manera que és la primera novel·la que trobo que parli de la pèrdua de la innocència d'ERC per l'entrada al govern: on abans organitzaven un acte reinvindicatiu per quatre quartos, ara amb 3.000 euros no en tenen ni per dissenyar el logo; on abans tot era fer bullir l'olla, ara tot és lluita de lobbies per esgarrapar una mica més de poder. El senyor diputat mira d'anar a treballar a peu en lloc d'agafar l'Audi nou de trinca per "presumir d'una coherència que no era habitual en molts companys de feina, ni tan sols entre els del seu propi partit", i demana a la dona que li triï bé les camises i les hi planxi bé per combatre "aquells Consellers descamisats que malbarataven tota la seva progressia en detalls simbòlics irrellevants". Em pregunto que votarà el senyor diputat en les eleccions del partit de dissabte vinent.

23 comentaris:

Anònim ha dit...

Gràcies pel comentari dels gerundis, que m'ha fet sentir una mica vindicada. (I que consti que amb aquest llibre no hi he tingut res a veure, però tinc tant la sensació que la gent no es fixa en aquestes coses...)

aristocrataiobrer ha dit...

els gerundis destrossen un text poc formal, fan un mal a les orelles impressionant. I sí que és veritat que la majoria dels nostres conciutadans valoren molt poc la llengua (sigui la que sigui)

Anònim ha dit...

No fa gaires setmanes al blog del llibreter diferents comentaris parlaven de literatura eròtica i feien referència al premi que es convoca a valència i que publica Bromera. M'hi vaig engrescar i n'he llegit un parell: "Pell de pruna" (el guanyador de l'any passat) i "Evasions efímeres". aquest darrer el recomanava algú i he de dir que és molt i molt bo.El poc que havia llegit de literatura eròtica no m'havia fet el pes perquè sota el vessant eròtic-sensual s'hi perdia la qualitat literària, però aquestes dues m'han fet recuperar les ganes de llegir-ne més.
Fins aviat

Anna ha dit...

ara m'has fet venir ganes de llegir-lo... :)

aristocrataiobrer ha dit...

david, no he llegit cap premi dels de la Vall d'Albaida, sí que és veritat que sovint l'intent d'aconseguir una ambientació eròtica fa perdre el nivell literari

anna, si la llegeixes ja em diràs el què

Anònim ha dit...

El que ens passa sovint amb la literatura eròtica és que encara tenim alguns prejudicis (tot i ser al segle XXI). Recordo que fa anys li vaig regalar a una companya de treball precisament un llibre de la col·lecció de l'Eclèctica (guanyador del premi al qual us hi heu referit), i em va dir: "Mare de Déu que dirà la meva mare quan el vegi al prestatge!!"

aristocrataiobrer ha dit...

Maite, la bona literatura està sempre per damunt dels gèneres, si el gènere es nota massa, malament

Anònim ha dit...

No saps què devia votar el diputat protagonista de la novel·la Olga?
Doncs, al congrés d'ERC de dissabte el seu autor, Josep Romeu, va fer una carregada de campionat contra la ponència oficial i contra l'acció de Govern.
I mirant el seu bloc ja es pot veure de quin peu calça!

núria ha dit...

Aquest Josep Romeu és aquell Josep Romeu?
;-))

Anònim ha dit...

tinc una pregunta una mica especial: aquest "deunidoret" tant bonic al començament, cóm el traduiríeu, en castellà?

aristocrataiobrer ha dit...

anònim i Núria, no conec l'autor, ni sabia que milita a Erc. De fet, les impressions que l'obra fa del militant (se suposa que de la línia oficialista, és clar que la pregunta del final és retòrica) les podria fer qualsevol persona una mica observadora i no tendenciosa, però això que l'autor militi és prou divertit

montserratona, no ho sé, però potser ens podria fer una proposta l'Anna de lecturaidecoracio (primer comentari)

EQMEVD ha dit...

diosnidorito
no?
ehem
virgensita virgensita
tampoc?
aix.
lecturaidecoració, fes un cop de mà!
aix
las piernas me hasen higo- parlem de literatura eròtica, oi?

Anònim ha dit...

Hòndia el llibre no sé pas com deu ser però la noia de la portada d'aquest "evasions efímeres" de Bromera està com un pa!!! Vaig veure l'altre dia el llibre al Corte Inglés i feia ganes de comprar-lo només per la portada.

aristocrataiobrer ha dit...

moltes gràcies, elquemaietvaigdir, per les propostes

anònim, és veritat que les cobertes fan molt a l'hora de triar un llibre, però aixó que un llibre de Bromera sigui al Corte Inglés ja és tot un èxit!

Josep Romeu ha dit...

Gràcies per comentar-me la novel·la. I gràcies també per les crítiques... ens queda tant per aprendre!
Si voleu algun aclariment, estic a la vostra disposició

Josep Romeu

Anònim ha dit...

(Per al·lusions, i segurament massa tard.)
Ei gent, que al món hi ha diccionaris bilingües! I el català castellà de l'Enciclopèdia no és dolent... Allà hi veureu algunes traduccions (i per l'Optimot se'n veuen d'altres), que en general s'obliden de Déu i els sants. És que les expressions, sobretot si són tan "úniques" com "Déu n'hi do", sovint no es tradueixen literalment, sinó que cal canviar mitja frase per expressar la mateixa idea.

aristocrataiobrer ha dit...

hola Josep-autor, tingues en compte és un comentari molt personal, com tot el que escric aquí. Felicitats per l'obra, és prou bona i atrevida, en el sentit que tracta àmbits nous

lecturaidecoracio, perdona si t'he passat la patata calenta... però és que em feia -i em fa- una mandra pensar-ne una traducció o, com tu bé dius, recreació!

Anònim ha dit...

Perdonat ;-)

JRoca_Font ha dit...

Hola,
vaig llegir el llibre fa uns mesos i em va agradar, és àgil de lectura i per la temàtica és sorprenent. Hi ha escenes ben detallades la qual cosa s'agraeix pels que desconeixem el tema aquest del sadomasoquisme. Voldria afegir un apunt que és que tot i quedar clar que parla d'ERC no en fa cap referència explícita, en cap moment anomena les sigles o el nom del partit.
Salut

aristocrataiobrer ha dit...

Hola JRoca, gràcies pel comentari. És cert que en cap moment la novel·la esmenta ERC (potser fa servir un cop l'adjectiu "republicà"), però és evident que es tracta d'ERC, i encara més: de l'ERC actual. Sovint les obres parlen de llocs i de persones sense necessitat d'esmentar-les

Anònim ha dit...

No solament això, sinó que quan la protagonista se'n va al local del partit, diu al taxista: Villaroel, 45. I la descripció del local es correspon perfectament a l'antic local d'ERC. Igual com la descripció que fa del bar del Parlament o de la sala dels passos perduts...

Anònim ha dit...

El mateix passa amb les descripcions del bar de la Rambla de Catalunya, o el Col·legi de les Esclaves del Sagrat Cor, o del Club de sado del carrer d'Atenes...
L'autor, com a mínim, s'ha pres la molèstia de trepitjar el terreny...

aristocrataiobrer ha dit...

No sabia que les localitzacions fossin reals (el poble també?), de fet als lectors que no les coneixem ens és indiferent (literàriament parlant). A mi la descripció de la pl. del Sol em va semblar de postal, la que marca el tòpic. Per cert, no sabia que hi hagués un club al c. Atenes de Barcelona, hi haurem d'anar a fer un cop d'ull