dimecres, 18 de juny de 2008

City/Simcity i Wolfestein

Vaig anar veure City/Simcity, escrita per Jordi Casanova i muntada per la seva companyia Flyhard, fa més d'un any a la Sala Beckett, perquè em feia gràcia veure una obra de teatre basada -punt de partida- en un joc d'ordinador, de l'època en què les pantalles eren de color verd. I això que jo no he estat mai de Simcity, sinó de Civilization, el de Sid Meier. En recordo un ritme trepidant, escenes curtíssimes, anar i tornar en el temps, guardar i repetir i tornar a guardar, interacció permanent entre personatges per no dir-se res, crits, odis, ambicions i manques de confiança, violència, i és clar el final apocalíptic de guerra nuclear propi del joc, que tot plegat no se sap si és veritat o no és veritat, tan propi d'aquest temps nostre.


Després, ara fa un any, vaig veure Wolfestein al Versus, més joves desorientats i alimentats amb pizzes i pastisseria industrial que, aquest cop, decideixen tancar-se en un búnquer fins que s'animen a sortir al carrer a impartir justícia, tal com pertoca a un shooter. Més escenes curtíssimes i diàlegs entretallats. Així doncs, només em falta el Tetris per la trilogia. Aquesta companyia munta i revisa els espectacles amb el text de Casanovas a mig bastir, que va retocant, traient i posant, segons els actors i l'escena estiguin còmodes o no. Una bona manera de treball, teatre realment per ser representat, no un text elaborat en una taula de despatx. Sense pedanteria i genialitats però tampoc sense deixar les coses massa senzilles.

M'ha sorprès veure un cartell anunciant que de City/Simcity és ara representada en un teatre comercial, el Club Capitol, una bona notícia que el teatre sorgit de l'amateurisme i les ganes de fer assalti els grans altaveus, potser seria la manera correcta de com haurien d'anar les coses. Però sembla que ja s'acaba, veig amb sorpresa que fa un mes que l'estan fent, em fa l'efecte que no ha tingut gaire publicitat. En això, potser tot segueix igual.

4 comentaris:

caterina ha dit...

Ostres! La paraula Tetris m'acaba de transportar al temps, cap a l'any 94 aproximadamanet i m'ha fet recordar la Game Boy. I sembla que va ser ahir. Quin vici el Tetris!

aristocrataiobrer ha dit...

jo no vaig tenir mai gameboy, Caterina, però sí que hi vaig jugar en ordinador, n'hi havia un munt de modalitats!

Maite ha dit...

Caram! quins records, el tetris. A mi em servi per pair millor que els meus pares eren molt estrictes i no em deixaven sortir de casa a les nits de dissabte com a la resta de les companyes de l'institut.
Per cert, aristocrataiobrer, vull llegir teatre (gèner que tinc totalment oblidat9, pots recomanar-me'n alguna coseta?

aristocrataiobrer ha dit...

Maite, diuen que el teatre és per ser representat, però jo de vegades prefereixo llegir-lo, perquè em munto l'obra al cap. Les recomanacions són perilloses... però ara se m'acut Cekhov, L'hort dels cireres o L'oncle Vània.