L'home vulgar és el primer llibre que he llegit de Miquel de Palol, un autor que d'entrada no em feia gaire gràcia perquè el veia, i el veig, excessivament amant de la tècnica. I el llibre (no novel·la, perquè segons l'autor la novel·la és a partir de les 300 pàgines) l'he trobat supeditada a la tècnica. I l'art és alguna cosa més que artesania. Paradoxalment és un intent de "novel·la" popular de gènere (dosis de misteri, sexe i tot això), però els personatges -la majoria erudits- tenen poca consistència, sembla que existeixin per reproduir unes idees i tesis sobre l'art i la societat.
Per la meva part, quan vull llegir idees vull trobar-me idees, i quan vull llegir ficció vull trobar-me ficció, encara que la imbricació dels dos gèneres sigui inevitable, i sovint buscada. Ara m'ha vingut el cap que realment els genis són els únics que saben fer colar idees i tesis en les seves obres de ficció.
El que més m'ha quedat del llibre és una descripció formidable que fa del pit de la dona a partir de formes geomètriques.
Per la meva part, quan vull llegir idees vull trobar-me idees, i quan vull llegir ficció vull trobar-me ficció, encara que la imbricació dels dos gèneres sigui inevitable, i sovint buscada. Ara m'ha vingut el cap que realment els genis són els únics que saben fer colar idees i tesis en les seves obres de ficció.
El que més m'ha quedat del llibre és una descripció formidable que fa del pit de la dona a partir de formes geomètriques.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada