dijous, 16 d’agost de 2007

L'home vulgar, de Miquel de Palol


L'home vulgar és el primer llibre que he llegit de Miquel de Palol, un autor que d'entrada no em feia gaire gràcia perquè el veia, i el veig, excessivament amant de la tècnica. I el llibre (no novel·la, perquè segons l'autor la novel·la és a partir de les 300 pàgines) l'he trobat supeditada a la tècnica. I l'art és alguna cosa més que artesania. Paradoxalment és un intent de "novel·la" popular de gènere (dosis de misteri, sexe i tot això), però els personatges -la majoria erudits- tenen poca consistència, sembla que existeixin per reproduir unes idees i tesis sobre l'art i la societat.

Per la meva part, quan vull llegir idees vull trobar-me idees, i quan vull llegir ficció vull trobar-me ficció, encara que la imbricació dels dos gèneres sigui inevitable, i sovint buscada. Ara m'ha vingut el cap que realment els genis són els únics que saben fer colar idees i tesis en les seves obres de ficció.

El que més m'ha quedat del llibre és una descripció formidable que fa del pit de la dona a partir de formes geomètriques.