dimarts, 14 d’agost de 2007

Camí de sirga, de Jesús Moncada


No hi ha hagut tanta sort amb Jesús Moncada. I em sap greu, perquè era un autor no gens arrogant ni egocèntric, que ja costa de trobar. Mai no va lluitar per sortir a la foto a costa del que fos. Però no hem de confondre autor i obra, això que es diu sempre. Ja d'adolescent no vaig trobar res als seus contes, Històries de la mà esquerra i El cafè de la granota, no sabia a què treien a cap. Ara ho he provat amb Camí de sirga, per segon cop, i el resultat ha tornat a ser negatiu: m'he entrebancat novament amb un estil massa carregat pel meu gust, i amb un to que trobo propoer al costumisme nostàlgic. Potser no hi és, però jo l'hi trobo. I els personatges no me'ls crec, se'm presenten com carícatures que volen descriure un món que no existeix. I és clar, el pitjor que li pot passar a un personatge és que faci veure que actua.

I, repeteixo, em sap molt de greu.

4 comentaris:

SenyorY ha dit...

Doncs per mi Jesús Moncada ha estat un descobriment, ja després de mort. Sí que és cert que no pot escriure de res més que del seu poble, però ja des de bon principi veig clar que està creant un món imaginari i em sorprèn positivament que el situï en un lloc tan proper a la realitat. A més, em dóna la impressió que el seu estil, recarregat segons tu, està lligat al que explica: és una manera més de fer entendre una manera de pensar, d'actuar, que ja s'ha perdut (sota les aigües).
Entre l'ambient creat i la ironia, omnipresent en tot el que he llegit d'ell, em fa pensar una mica en el "bon rotllo" que crea Ferran Torrent a Gràcies per la propina i L'illa de l'holandès. I els recursos lingüístics que té són infinits.

aristocrataiobrer ha dit...

Precisament m'agraden els autors que creen móns propis a patir d'uns de reals (com el Paniceiros de Xuan Bello), per això em sap tant de greu que no m'hagi agradat l'obra de Moncada, potser més endavant ho torno a provar, mai no se sap.

esmolet ha dit...

El meu favorit és "La galeria de les estàtues". Penso que és la més madura i completa d'ell. "Camí de sirga" és molt bona, però potser sí que, si no hi entres, en el seu "Macondo", costa de gaudir-la. Jo, és clar, conec eixe món i per açò m'ha arribat tant. Però repeteixo, si algun dia t'animes, prova-ho amb "La galeria...". Per a mi és a un altre nivell.

aristocrataiobrer ha dit...

Gràcies esmolte, m'apunto el suggeriment.