dilluns, 31 de maig del 2010

Alícia al país de les meravelles, de Lewis Carrol

El llibre és un contínuum de nonsense, d'un es passa a un altre i així l'Alícia va fent el viatge, sense sorprendre's gaire de les meravelles amb què es va trobant: "Més tard, quan hi va tornar a pensar, se li va acudir que se n'hauria d'haver meravellat; però, de moment, tot li va semblar bastant natural." Amb aquesta postura fins els éssers i les maneres de fer més estrambòtiques acaben passant per naturals. També pot passar així a la vida, en la nostra quotidianitat. La gràcia del llibre és que les meravelles van passant sense que es noti gaire l'ús del calçador, alguna vega sí que hi ha una exageració que sí que grinyola, però són minoria.

Com acostuma a passar amb els éssers i espais amb què et trobes en un viatge, n'hi ha que et queden per sempre en la memòria mentre que alguns s'obliden si no tenen prou força. I això és el que ha fet la història amb els personatges del llibre: ja han passat a l'estadi de populars el conillet blanc, el barreter, el gat que desapareix o fins i tot l'eruga fumadora, però d'altres com la duquessa o la tortuga d'imitació no han tingut tant sort. L'edició catalana d'Empúries, traducció de Salvador Oliva, compta amb els dibuixos originals de John Tenniel.



3 comentaris:

Anònim ha dit...

El que ja fa temps que vaig llegir el van traduir En terra de meravelles.
La temporada passada el van representar al Teatre Lliure, direcció de la Carlota Subirós, personalmet em va agradar: estèticament i la versió teatral.
Penso que no és pròpiament un text infantil, tot i la imaginació.
Molt il.lustradors han dibuixat l´Alícia.
Veig que has fet un parèntesi en el tema històric, molt ben tractat fins i tot pels que ens queda lluny.
Imma

Anna ha dit...

Mai m'ha agradat gaire l'Alícia, però fa uns mesos en parlava amb un amic i cap dels dos recordava com acabava.

Així que aprofitant que el tenis en versió original a l'e-reader, el vaig llegir per primera vegada en versió original, i hi vaig descobrir alguns trets interessants (can cats eat bats? ;))

aristocrataiobrer ha dit...

sí, Imma, últimament em fa mandra llegir ficció, però bé, tot són etapes

Anna, fa uns 10 anys vaig intentar llegir l'Alícia en anglès i no me'n vaig sortir, va ser un fracàs, per això he tingut el llibre arraconat tants anys

salutacions,