dimecres, 27 de maig de 2009

Diez juegos que no se parecen a nada, de Robert Abbott

D'entre les diferents menes de lectors de gènere, sempre ens en deixem una que és el lector de regles de jocs. Regles rere regles. També és un lector sofert, amb avorriments, desencisos, grans alegries de tant en tant. I és que com passa en tots els àmbits, quan algun joc té èxit i es posa de moda no paren d'aparèixer petits clons que intenten emular-lo, generalment de manera maldestra, sense aportar res, i tot plegat acaba fent una catipén de repetetiu i avorrit que tomba d'esquena. Per això m'ha sorprès el llibre Diez juegos que no se parecen en nada, de Robert Abbot, traducció de Marc Figueras i Marià Pitarque d'Abbott's new card games. L'edició espanyola és un autèntic luxe perquè compta amb les versions revisades per l'autor dels nou jocs que van aparèixer en la versió original de 1963 més un joc de propina.

Els jocs van ser ideats als anys 50 i per això sorprèn, el lector es troba amb una torrentada d'idees noves, frescor, curiositat i imaginació, amb uns recursos materials mínims. Cul inquiet, Abbott no suporta la repetició, i per això els jocs que proposa no "s'assemblen a res", o millor dit alguns proposen variants de jocs tradicionals com poden ser els de subhastes o els de coll i trumfo. Les regles estan explicades amb senzillesa, una mica d'humor i sempre remeten a alguna activitat de la vida real: la borsa, el transport, la confiança amb el proïsme, és a dir els jocs surten de la vida i en són un reflex. Dels deu proposats en el llibre vuit són de cartes, com diu el títol original, amb una, dues o tres baralles, o sigui totalment aliens a l'acumulació de capses i caixes i peces de menes i mides actuals dels jocs actuals. Són els que m'han agradat més. Un d'ells és el ja mític Eleusis, però en general tots deus m'han cridat l'atenció. He de dir que em vindria de gust jugar-los gairebé tots, i això és el que importa. Jugar ja és un altre tema, el lector de regles sovint es queda amb el joc dormint el son dels justos a l'espera d'algun príncep o princesa que el desperti amb un petó.

Lamentablement, la relació d'Abbot amb els seus "juganers" és una història d'amor no correspost, com passa amb tants autors que s'avancen al seu temps. No es van arribar a trobar mai. "Siempre me ha costado encontrar editor para mis juegos, pero la experiencia con Confusión me dejó tan desanimado que abandoné los juegos en general." Dit i fet, Robert Abbott va plegar veles i posteriorment va inventar els laberints matemàtics o logicmazes, que podeu trobar al web del mateix nom. Només va crear 12 jocs, però la imaginació i creativitat que aporten les podem endevinar en molts jocs d'avui dia, algun d'ells de gran èxit comercial.

4 comentaris:

Ruminahui ha dit...

Caram, se m'havia passat aquesta entrada del teu bloc!

Val a dir que vaig gaudir d'allò més fent la traducció d'aquest llibre. Mentre anava traduint algun dels jocs em venien unes ganes boges de jugar-los.

L'Eleusis era l'únic que ja coneixia abans de traduir el llibre. La resta han estat tot un descobriment (el Babel, per exemple, ha de ser espectacular amb un grup gran de gent). Són petites joies, petites obres mestres de la creació lúdica.

aristocrataiobrer ha dit...

jo no en coneixia cap, però ara que tenim vacances ja he dit a la meva dona que compraria 3 baralles de pòquer perquè tinc ganes de provar-los, sobretot el Guepard i el de la carretera, i a més són jocs de 2

Ruminahui ha dit...

Donem les gràcies a l'Oriol Comas, doncs, per haver-nos fet descobrir aquests jocs! :-)

Has dit vacances? Alguna possibilitat de matinées lúdiques per part teva, doncs? A veure si aconseguim coincidir algun matí.

aristocrataiobrer ha dit...

farem 2 setmanes de vacances ara al juliol però serem fora, i després ja fins a finals d'agost. Quan torni ja t'escriuré a veure si podem quedar algun dia