dissabte, 25 d’abril del 2009

Dead cat bounce, de Chris Kondek

El millor de l'espectacle és que va lligat amb la connexió a temps real de l'última hora i mitja de la Borsa de Nova York (per tant dissabtes i diumenges no hi ha funció), amb improvisacions incloses. Tot plegat li treu l'aire de postís i programat que tenen les obres amb guió tancat, i li afegeix un toc de desconcert: més pròxim a la vida en definitiva. El món de l'art no acostuma a tenir gaire bones relacions amb el financer, i l'espectacle no deixa de tenir l'habitual tuf de moralina quan els artistes toquen el tema, però encara és força suportable, no voldria ni imaginar què hagués passat si hagués estat ideat per catalans o espanyols. Ens trobem davant algunes idees bones i altres ja molt vistes i sentides, i força simplificació, per la durada del muntatge, i alhora repetició, per la naturalesa de l'activitat humana que s'estudiava i emulava: comprar i vendre elements del tot desconeguts amb constants variacions de preu.

Els millors moments van ser quan, al començament, es va passar recompte de les diferents quantitats que havíem pagat el públic per entrada (de 19 a 0 euros) -això es podria fer a cada obra, ajudaria a fer entendre moltes coses del teatre i d'una funció concreta-, i quan el creador, director i intèrpret de l'espectacle va demanar perdó al públic com a nord-americà que és, perquè aquí a Barcelona gairebé tothom li ha dit i repetit que la crisi actual és conseqüència de mals hàbits de les entitats financeres nord-americanes. Fet i fet, un muntatge prou interessant i curiós, i fins i tot útil en un país de població amb coneixements econòmics ínfims. La borsa ahir va pujar, però nosaltres hi vam perdre un percentatge considerable, sobretot perquè vam invertir-hi en l'última hora abans del tancament, que va ser baixista.


3 comentaris:

Anònim ha dit...

Vam anar a veure Dead cat bounce, em va agradar per arriscada, diferent, però crec que no n´hi ha per tant.
Obra per estar inclosa dins el cicle Radicals.
Per l´opinió que has donat de les
teves preferències se´m fa estrany que l´anessis a veure.
Imma

aristocrataiobrer ha dit...

Hola Imma, m'agraden els jocs (com pots veure amb els meus enllaços) i els temes socials, per tant la borsa m'ha d'agradar. I d'entrada em va cridar l'atenció que el ritme de l'obra (una ficció) estigués marcat pel del mercat (una realitat)

Anònim ha dit...

Bon dia,
escoltant, per casualitat, El Matí de Catalunya Ràdio he sentit un reportatge de Dead cat bounce. Per rematar-ho en Màrius Serra, a Lecturàlia, ha recomanat Oblidar Barcelona de Carles Batlle, ed. Arola. Premi Borne de Teatre de Ciutadella.
M´ha fet venir ganes de llegir-la
Imma