dilluns, 6 d’octubre de 2008

Sublim i ridícul

A Tiefland, òpera d'Eugen d'Albert de 1902 basada en la Terra Baixa de Guimerà del 1896, passa del sublim al ridícul (no agafo aquest terme pejorativament) amb una velocitat sorprenent, no sols els personatges, ni el text, sinó la música. De l'himne viatgem al número de vodevil amb una facilitat que és plaent a l'oïda, del tot aliena a la brusquedat. I si el Romanticisme sovint és grotesc (aquí sí que és pejoratiu), i més el tardà, l'humor és el que el redimeix i fa compensar la balança.

El pobre pastor que deïfica les dones queda redimit per les xafarderes compulsives, la pobra molinereta explotada i violada, per l'amo feudal amb problemes de finançament (com els bancs d'avui en dia). Després d'una cullerada de cant a l'amor, una altra de xerrameca d'ànecs, després d'un plany de deixar de viure, uns esgarips de fanfarró. Som ridículs i sublims. Deu ser per això que Tiefland es manté com a òpera de repertori.

Sembla ser que a Hitler li agradava: ¿reia sota el nas quan la sentia?

Per cert, canviant de tema, la visió d'Espanya a Tiefland no difereix gaire de la de Vicky Cristina Barcelona, no hem avançat gaire en cent anys.


5 comentaris:

Anna ha dit...

la vaig veure l'altre dia i la veritat és que em va agradar molt, tot i la particular visió del Ripollès que té l'autor.

L'únic que no em va convèncer va ser l'escenografia corresponent a la Terra Alta, però per la resta, millor del que esperava!

aristocrataiobrer ha dit...

Hola Anna, a mi tampoc no em va agradar l'escenografia i la "recreació" de la muntanya, i a sobre els ascensors feien soroll. En canvi, l'ambientació de l'oficina va estar prou bé

maxaue ha dit...

I de la soprano, que me'n dieu? Cridava o cantava?
Jo encara no he entés el significat de les urnes de metacrilat pujant i baixant.
Aquestes obres tan romántiques (que avui en dia son infumables) són molt difícils d'actualitzar, com queda palés amb aquesta.

aristocrataiobrer ha dit...

crec que les urnes servien per clonar els personatges... o això he llegit en el bloc que enllaço. I per ser romàntica, crec que s'aguanta bé, com comento.

maxaue ha dit...

Si, l'obra s'aguanta bastant bé. I el trasllat de l'acció del molí a les oficines d'una industria, no grinyola. Tot i que jo no veig que hi afeigeixi res d'interessant.
Lo del somni oníric de la "clonació" (o el que coi signifiqui el pròleg) i la fugida final amb ascensor (cap a l'infern?) és el que m'hi sobra a mi.