dimecres, 13 d’agost del 2008

Fractales y finanzas, de Benoît Mandelbrot i Richard L. Hudson

És curiós i interessant el que explica aquest llibre subtitulat Una aproximación matemática a los mercados: arriesgar, perder y ganar, publicat amb el suport de l'Obra Social de la Caixa amb traducció d'Ambrosio García Leal. I divertit, sempre que no ens toqui de prop: la crua realitat és que no tenim ni idea de com funcionen els mercats financers, i les eines utilitzades per la gent que s'hi guanya la vida són inútils i enganyoses. "Tan limitado es nuestro conocimiento que recurrimos a los chamanes y no a la ciencia." La bola de vidre. La situació és greu, perquè gairebé tota la població mundial depenem d'aquestes prediccions errònies, "los mercados financieros son las máquinas en las que se decide buena parte del bienestar humano; pero conocemos mejor el funcionamento de los motores de nuestros automóviles que el de nuestro sistema financiero global."

L'autor (l'autoria és doble però Mandelbrot parla sempre en primera persona) afirma que el mercat no funciona per la llei de la probabilitat, que formaria tendències regulars i la famosa campana de Gauss, sinó per lleis potencials que provoquen canvis desproporcionats. Com els fenòmens meteorològics: el mar o l'aire en calma de cop i volten s'enfurismen i canvien exageradament de forma, per tornar més endavant a la calma. Però el mal ja està fet. Els preus, el "valor" de les coses, salten amunt i avall, l'única evidència són els canvis abruptes i les quasi-tendències. Les bombolles financeres -i les seves explosions- no són fets extraordinaris, sinó habituals i inevitables, ja que els mercats són incerts per naturalesa.

La comparació amb fenòmens naturals no és gratuïta, perquè Mandelbrot considera que els mercats financers es mouen sota les lleis de la geometria fractal, que consisteix a identificar patrons repetitius, i analitzar-los, quantificar-los i manipular-los. "El patrón puede tomar muchas formas. Puede ser una forma concreta que se repite a escalas sucesivamente menores, como en el caso del helecho o la coliflor. Puede ser una pauta estadística abstracta." "Reglas simples dan lugar a estructuras complejas, y las estructuras complejas se deconstruyen en reglas simples." Ara bé, la teoria financera fractal encara és a les beceroles i de moment no serveix per preveure tendències. Però que no sigui dit l'autor adverteix una vegada i una altra que els mitjans utilitzats per mesurar els moviments del mercat -tant de diner invertit en tan poc resultat tangible- no tenen cap base científica, que "los mercados son turbulentos" i "muy, muy arriesgados". Això val tant pel preu del cotó, dels pisos o de les accions de Terra. No ens creguem el primer expert o amic-que-sap-d'una-inversió-segura que trobem pel carrer, o en una oficina bancària.

9 comentaris:

Anònim ha dit...

L'altre dia llegia una entrevista amb Warren Buffet, l'accionista principal de Berkshire Hathaway i l'home més ric del món, i ell afirmava que no invertia ni un dòlar en cap negoci que no entengués.
Durant uns anys, va deixar de ser l'home més ric del món perquè el van adelantar els empresaris de les "punto.com", però com que ell no hi havia invertit ni un dòlar, quan es van enfonsar, va tornar a capitaneixar la llista.
Em sebla que va ser ell que va qualificar la recent caiguda del sector financer com de "justìcia poètica".

Anònim ha dit...

El millor fons d'inversió en accions espanyoles (bestinver), el més rendible una bona colla d'anys seguits, el portava un senyor que es dedicava a esmorzar i jugar a golf amb els presidents de les principals empreses espanyoles. El millor és tenir informació privilegiada.

Anònim ha dit...

LO PITJOR ES SEGUI COM ARA,RECOLZANT EL "TOXO",IDEA QUE SEMBLAR QUE TE EL GOBERN,AMB LA MEVA IGNORANCIA CREC QUE CAL TORNAR,A LA INDUSTRIA. JUGANT AMB BAR......

Anònim ha dit...

LO PITJOR ES SEGUI COM ARA,RECOLZANT EL "TOXO",IDEA QUE SEMBLAR QUE TE EL GOBERN,AMB LA MEVA IGNORANCIA CREC QUE CAL TORNAR,A LA INDUSTRIA. JUGANT AMB BAR......

aristocrataiobrer ha dit...

Max, però fins i tot els que "entenen en un negoci" concret reben grans patacades, perquè els mercats són salvatges i imprevisibles, aquesta és la tesi de Mandelbrot

Senyor Y, és cert, Maldebrot per exemple critica la mala ètica dels propietaris de les stock options que van córrer a vendre quan el barco va començar a enfonsar-se. Tot i això diu que de vegades ni el més ràpid no hi és a temps

Anònim, ja es repeteix que cal canviar les bases de la nostra economia, però no sembla que estiguem per feina

Jordi Gonzalez ha dit...

T'ho hauries passat molt bé un dia que fent la copa amb el meu ex-veí (periodista i economista) em comentava que de teories per controlar els canvis bursaris hi havia hagut de tots colors. A ell li encantava una relacionada amb la llargada de les faldilles de les dones ja que si més no t'alegrava la vista.

CALXIOI ha dit...

M'apunto el llibre. Em sembla força interessant.

aristocrataiobrer ha dit...

Jordi, també havia sentit a dir que alguns brokers feien servir monos per a les prediccions

Anònim ha dit...

Això dels monos era (o és) un experiment per demostrar que, o bé els analistes de borsa no en tenen ni idea, o bé el món aleatori governa les finances de tal manera que la seva feina no servei per a res.
Fa anys que es fa un experiment: a principis d'any, es planten noms d'accions en una paret, fan que el mico hi llenci dards i s'inverteix en les accions que ha tocat. Al mateix temps, es demana a uns analistes que triin unes accions per invertir-hi. Al final de l'any, es mira qui ho ha fet millor. L'última cosa que en sé és que s'havia fet durant 16 anys i anaven empatats a 8.