dissabte, 19 de juliol de 2008

Jazz a les fosques II

En aquests temps d'especialització, s'imposa la interdisciplinarietat. Jazz, narrativa i futbol. Tot a les fosques, piano, violoncel i bateria. Som molts els que no estem acostumats a la foscor, sempre associada al mal, i la incertesa i la por apareixen, però també la introversió i una concentració més gran que beneficia l'oïda, i la respiració, i les sensacions internes del propi cos. Mirar-se a un mateix fa por, no saps mai què hi pots trobar. Un sol acord pot trasbalsar.

Un experiment formidable d'Ignasi Terraza & Trio i AREAtangent a La Caldera.

5 comentaris:

Biel Barnils ha dit...

M'encanta el jazz. I l'Ignasi Terraza. La música a les fosques sempre entra més a fons.

aristocrataiobrer ha dit...

Biel, en Terraza no m'ha decebut mai

Anònim ha dit...

EL JAZZ,A LES FOSQUES FANTASTIC. MOZART TAMBE FA DE MOLT BON ESCOLTAR SENSA LLUM,COM SIBELIUS,PERO A MI WAGNER EL DISFRUTO AMB MOLTA LLUM.NO ENTEC PERQUE. JUGANT AMB BCN........

David ha dit...

Hola, feia dies que no escrivia, però continuo llegint-te amb deler.
La veritat és que he de reconèixer que de jazz no hi entenc.
pel que fa a la literatura, vaig llegint posts antics que tens i vaig endinsant-me en algunes lectures.
De nou, gràc ies per la tasca que fas!!

aristocrataiobrer ha dit...

"No puc escoltar Wagner tanta estona, em vénen ganes d'envair Polònia", aquesta és d'en Woddy Allen.

David, ja diràs què llegeixes