Mai no he tingut gaire confiança en el capitalisme, i no perquè hagi de ser substituït per una altra realitat utòpica de benestar il·limitat, sinó perquè en el fons es basa en allargar més el braç que la màniga, una dita popular que ens avisa que algun dia bé s'ha d'acabar la festa. Se'n parla poc, del tema, des d'un punt de vista científic. Per això m'han sorprès els articles que Santiago Niño Becerra ha anat publicant al Dòssier Econòmic, com a mínim algú que se surt de la ratlla. Ja fa mesos va assenyalar que la crisi que ens està venint a sobre és de grans dimensions, i abans d'ahir ens explicava que el sistema és en procés de morir i ser substituït, amb dates i tot.De fet ara parlen els polítics i poca gent els escolta, només els que hi tenen interessos directes, potser perquè ens parlen de móns vells, conceptes obsolets, i nosaltres intuïm que està venint una cosa nova. ¿El què?, ningú no ho sap, De vegades és millor viure en el desconeixement i acceptar l'engany, molta gent ho fa i és feliç, o ho sembla.
2 comentaris:
I després vindrán els mals de cap, les lamentacions, els crits..... I tothom es queixarà del govern. M'agradaria poder saber molt més del que està dient aquest senyor. Fa anys que es veia a venir que no podiem seguir amb tantes especulacions. Ja ha arribat i ara ¿fins quan aguantarán els bancs les deutes de les immobiliaries?. ¿Quí pagarà tot aquest despropósit? ¿De on treuran els diners els bancs per cobrir aquests deutes?
Després vaig llegir el seu llibre http://aristocrataiobrer.blogspot.com/2009/07/el-crash-del-2010-de-santiago-nino.html
Publica un comentari a l'entrada