dimecres, 14 de maig del 2008

Una nova generació de jocs

Aquests dies de pluja ha estat agradable veure la gent jugar, als bars, a les granges. És com si la pluja arreplegués la gent que estaria donant voltes esperitats i els fes veure la bonança del recolliment, estar en bona companyia, el plaer de jugar, amb la competència en segon terme, fer rutllar el cervell, la intuïció, les habilitats psicològiques, adonar-se que no és cap passatemps inútil sinó un gran plaer, a l'alçada de qualsevol manifestació artística.

Els jocs segueixen sent els mateixos: un Trivial per aquí, un Uno per allà, altres jocs de cartes, sobretot espanyoles, amb les nombroses combinacions que ofereixen. Fins i tot vaig arribar a veure un Monopoly desplegat en una taula
diminuta al costat de la porta d'entrada, o també un Colons de Catan. Llevat d'aquest últim, veig que encara no han arribat els jocs d'última generació, que des dels 80 van irrompre a Alemanya i es van estendre ràpidament per Europa i els EUA (i els jocs alemanys han passat a ser jocs europeus o eurogames).

Anem un mica tard en les bones influències, això ja acostuma a passar. Però en un racó de bar, vaig quedar bocabadat contemplant com una parella jove alçava els volcans de Taluva (de Casasola Merkle, el mateix autor que el Meuterer). Les torres i els temples: quina imatge més bella. Què millor que expressar-se la passió amb un joc apassionant i estèticament bell, de construcció comuna. A casa, amb la dona ens vam dedicar a ajuntar els comtats de Carlemany, (Carolus Magnus de Leo Colovini), amb precisió i cura per fer substituir els castells aliens pels propis. Cada moment de vida té el seu joc.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

La veritat és que el jovent se n'ha passat ja a la play! Jo ho veig amb la meva germana petita (20 anyets).
Pel que fa a l'àmbit literari, vaig llegir el post de FARSA i m'hi has engrescat. Ja me l'he comprada, però l'hauré d'afegir a la llista de lectures pendents!!

Mireia ha dit...

Nosaltres a casa estem enganxats de de l'Octubre a Exploradores, fins i tot hem hagut de comprar un joc nou perquè les cartes estaven fets pols.
La veritat és que no és incompatible les noves tecnologies amb els jocs de taula de sempre;és qüestió de trobar el que t'agradi de cadascun

Anònim ha dit...

Hola, llegint posts anteriors em vas fer ganes de llegir Fonalleras. Magnídic!!! No n'havia llegit res i segur que repeteixo.
Pel que fa a Moncada (de qui també he llegit que tens post antic), a mi t'he de dir que Camí de Sirga també em va "embafar", però El cafè de la Granota em va agradar força.

aristocrataiobrer ha dit...

Maite, jo he estat 10 anys enganxat als jocs digitals, però fa poc he descobert aquests nous jocs de taula, i és diferent... hi ha el component humà, la psicologia, que és insubstituïble. Pel que fa a Farsa no la vaig deixar gaire bé, però ja em diràs si t'agrada

Mireia, ja en vam parlar d'Exploradores, a nosaltres no ens acaba de fer el pes... però per sort hi ha tant on triar! A part del Carolus Magnus, ara hem estrenat el Pingüinos y cia, el Dracula i tenim pendent el Lord of the Rings, the confrontation, tots estan prou bé. I després retornem a altres ja jugats...

David, de Fonalleras vaig tenir el privilegi que ell mateix em va comentar el post. M'agrada que t'hagi agradat. Moncada no m'ha motivat mai gaire, però potser hi torno més endavant i sí que m'agrada

Anònim ha dit...

Hola, molts cops cada llibre té el seu moment. És per això que una lectura que no ens fa el pes avui potser demà ens embadalirà. penso que és una de les grandeses de la literatura.
No m'estranya que el mateix Fonalleras participés en el blog, fas una tasca molt gratificant. Vols que et digui una cosa? Fa més d'un mes que no compro ja ni el suplement de l'Avui dels dijous, m'estimo més deixar-me portar pels dos o tres blogs que consulto perquè vosaltres no teniu cap "subordinació" ni interès econòmic ocult.
Continua amb la mateixa tasca, si us plau!!
Fins aviat.

aristocrataiobrer ha dit...

David, aquest bloc només pretén ser un arxiu per mi (sempre que el senyor Google el mantingui!). Jo llegeixo els suplements de l'Avui, La Vanguardia i El País-Catalunya, hi ha articulistes i ressenyistes que m'agraden molt o bastant. El problema és que després no tinc temps per llegir llibres! Però bé, tot és literatura.

Anònim ha dit...

Vaig llegir també el post sobre Moncada. Aprofitant que ha tornat a sortir el tema, us recomano "Calveres atònites". A mi em va agradar molt. Si que hi ha una mica aquesta intenció de "descriure un món que no existeix" de què parla l'aristocrataiobrer en el post en qüestió, però crec que això forma part de l'imaginari o del món propi de Moncada de què sempre es parla.
Felicitats per la Catosfera, el text sobre Kharms m'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

Vaig llegir també el post sobre Moncada. Aprofitant que ha tornat a sortir el tema, us recomano "Calveres atònites". A mi em va agradar molt. Si que hi ha una mica aquesta intenció de "descriure un món que no existeix" de què parla l'aristocrataiobrer en el post en qüestió, però crec que això forma part de l'imaginari o del món propi de Moncada de què sempre es parla.
Felicitats per la Catosfera, el text sobre Kharms m'ha agradat molt.

Anònim ha dit...

S'ha d'anar amb molt de compte amb els jocs de taula! És un tema que si no es dosifica degudament t'acaba atrapant. Realment, hi ha força gent enganxada.

Per a dues persones el "Mr Jack" va força bé. A la següent adreça hi ha força infomació:

http://www.boardgamegeek.com/game/21763

En el mon lúdic és molt recomanable "tastar" abans de fer cap "queixalada". Així doncs, si tens l'oportunitat, fes-hi unes partidetes d'aproximació.

Bones lectures i partides!

aristocrataiobrer ha dit...

senyora parker, crec que Calaveres atònites són articles, no? Ja l'agafaré algun dia. I m'alegro que t'hagi agradat el text sobre Kharms, el menyspreu per la comèdia és un tema que em cou (i la sobrevaloració de la tragèdia i, encara pitjor, del melodrama)

papitu, el Mr. Jack ja el coneixem, hi vam jugar força l'estiu passat i segur que hi tornarem. S'hi pot jugar en línia a http://mrjack.biludi.de/ Sí que és veritat que hi ha jocs que creen addició, però com que no és fàcil posar-s'hi, no és greu. I és veritat que sempre és millor provar, perquè els gustos en els jocs varien molt (més que en les lectures)

Anònim ha dit...

No, Calaveres atònites és ficció. Em sembla que el recull d'articles a què et refereixes és Cabòries estivals, que no te'n puc dir res, perquè no l'he llegit.
Pel que fa als jocs (siguin digitals o de taula), a mi em fan molta mandra i no m'hi he pogut enganxar mai. Sempre em remeten a llargues tardes de diumenge.

aristocrataiobrer ha dit...

senyora parker, jo em pensava que a les llargues tardes de diumenge és quan els escriptors catalans escriuen

Anònim ha dit...

I ara, aristocrataiobrer! Les tardes de diumege se les passen jugant al monopoli i somiant que es compren el Passeig de Gràcia, com tothom. Això d'escriure diumenge a la tarda és una llegenda urbana que va fer córrer en Pla -una tarda de diumenge, precisament- que s'avorria al bar de l'Ateneu.

Anònim ha dit...

El d'articles és CABÒRIES ESTIVALS. CALAVERES ATÒNITES és genial,. si no l'heu llegit apùnteu-lo a la llista dels pendents, paga la pena!!