Comer sin miedo, de J.M. Mulet

Aquest llibre és anterior al que vaig comentar un parell d'apunts enrere, de fet l'alimentació i l'aplicació en ella de noves tecnologies és un dels temes de treball principals de l'autor, com es pot comprovar del seu blog Tomates con genes. Els dos llibres segueixen la mateixa línia: crítica sarcàstica de tots aquelles creences populars que no es poden demostrar amb l'evidència empírica, i encara més dels que les propaguen, els venedors de regeneradors capil·lars, altrament coneguts com a crecepelos, que en l'època de les comunicacions de masses tenen via lliure i banda ampla per fer córrer la seva propaganda davant l'audiència expectant i incauta.

En primer lloc, cal aclarir conceptes. Què vol dir "natural"?, què vol "química"? Gairebé tots els aliments des del naixement de l'agricultura han experimentat mutacions instigades per l'home en cerca del benefici propi, per tant un gerd que puguem trobar al bosc potser sí que és "natural", però poca cosa més. I tot està format per àtoms de components químics, per tant tot és "química".

Dit això, els pals que reparteix Mulet als que fan servir els esmentats termes, en sentits positiu i negatiu respectivament, per fins comercials o fins i tot pitjors, es reparteixen sense pietat. Els primers a rebre són els del segell biològic, ecològic o orgànic, ja que el terme varia segons els país on es trobem. L'autor els acusa de tractar-se abans que res d'una marca comercial d'elit i subvencionada, i a sobre egoista, perquè amb els mètodes productius que defensa és impossible assolir una producció suficient per a tota la població mundial. Per si no n'hi hagués prou, sovint és poc sostenible (ecològicament parlant) per la quantitat de terreny que necessita, per l'ús de varietats "locals" o "tradicionals" poc productives, i per adobs que emeten grans quantitats de CO2 (les regles del joc van ser establertes per països del nord europeu, diferents a les del sud). I encara més: la producció ecològica és més insalubre perquè té menys controls, com va passar amb els famosos cogombres de l'E.coli.

Però cadascú que faci el que vulgui, el llibre només vol contrarestar un discurs molt arrelat en el pensament autoanomenat d'esquerres. Quan realment carrega la pólvora és en el capítol "asustar es fácil" (el títol ho diu tot) contra els discursos de la por que pretenen crear un clima d'opinió, normalment amb fins econòmics però també ideològics. Aquesta part és la que s'assembla més a l'altre llibre: molta xerrameca de venedors de fum però si la mortalitat és la que és, és degut a la millora de la dieta i als exhaustius controls alimentaris i d'higiene. Però les normes i el control, és clar, són avorrides i no venen.

En el llibre també s'hi pot trobar una breu relació i explicació de les dietes habitualment per desempallegar-se dels excessos, prou útil perquè en un moment o altre sempre hi ha algú que te n'explica alguna.

Medicina sin engaños, de J.M. Mulet

És curiós que a l'era de la tècnica i la ciència, la màgia i el que sembla sobrenatural encara tingui tanta tirada. Potser és per evadir-nos de l'avorriment quotidià, les matemàtiques poden ser divertides una estoneta ben dosificada al dia, però per a les relacions socials no es pot anar enlloc sense un bon raig de fantasia i imaginació, sense passar-se -això sí- de la ratlla del que és admissible. Prou ho sap, qui lliga molt i qui no es menja un dònut, que la venda caramelitzada d'il·lusió és el que fa apujar la probabilitat d'èxit. ¿I a qui no li ve de gust jugar a mariners o a metges, de tant en tant?

El problema sorgeix quan aquesta il·lusió que va molt bé per evadir-se es ven com a medicina contrastada i efectiva. Aquesta és la tesi principal del llibre d'en Mulet, professor de biotecnologia que té oberta una croada en contra dels xerraires venedors de crecepelo. Medicina sin engaños és un veritable circ dels horrors del segle dinou traspassat al vint-i-ú, steampunk de la medicina, per on hi van passant tots i cadascun dels venedors de miracles que pel que sembla s'omplen les butxaques a base de bé: homeopates, acupuntors, quiropràctics, osteòpates, dietistes, venedors d'herbes i de minerals, psicòlegs (sí, tampoc no se'n salven)... tots van passant per l'escenari en dura competència entre ells per atraure l'atenció i les donacions (sempre en negre) del públic delitós de coses noves i que realment funcionin, en contraposició a la medicina oficial, que com tothom sap està controlada pels lobbies mèdics i farmacèutics.

Com que Mulet vol ser congruent, tot el que diu ho ha de demostrar, i per això de vegades el llibre es fa pesat i reiteratiu, la màgia i els efectes paranormals són substituïts per la ironia i el sarcasme (subvariant valenciana). Ara bé, no és gens alliçonador: que cadascú es gasti els diners com vulgui, però no s'hauria de permetre que els venedors de fum intentin col·locar bou per bèstia grossa sense conseqüències, i sobretot cal evitar que algú deixi de banda l'opció contrastada i es decanti pels cants de sirena que duen a les roques i al naufragi. Entre tants venedors d'herbes i de teràpies dites naturals en la programació de ràdio, ja hi està bé un representant alternatiu.