És curiós, fa gairebé un parell de dècades vaig veure Cómeme el coco, negro de D’altra banda, la revista era aleshores un gènere que encara cuejava agònic i per tant calia rematar-lo, com algunes pràctiques circenses abominables. Ara ja podem dir que és història i ja el podem veure amb uns altres ulls, recuperant-ne només allò que tenia qualitat i descartant-ne la palla. Ara el que és abominable són algunes pràctiques que s’imposen, hipòcrites i malignes, com tot el discurs políticament correcte que no hi ha manera que vagi en recessió. Per això és agradable sentir com canten i ballen Mama cómprame un negro / cómprame un negro para gozar.
3 comentaris:
Segurament quan hi vares anar no era el moment. A mi això m'ha passat molt amb certs llibres i pel·lícules. Els meus pares són grans seguidors de La Cubana. Sempre que vénen a Mallorca, no es perden cap funció! :D
... Quan vaig veure l'estrena em va agradar, però la darrera la de Mama, vull ser famós, em va decepcionar una mica, potser m'ha passat al revés que a tu...
Caterina, el que dius és ben cert
Ariadna, sembla que tots aquests grups "històrics" han envellit malament, l'altre dia en Joan de Sagarra els anomenava "tinglados comerciales" o alguna cos per l'estil
Publica un comentari a l'entrada