Passa en totes les disciplines, però en el món dels jocs la sensació de déjà-vu és aclaparadora i exasperant. Realment les mecàniques són comptades i les opcions d'estratègia encara més, per això quan apareix molt de tant en tant una idea original, ben aviat passa a ser incorporada i adaptada per altres autors en molts altres jocs, alguns aporten alguna cosa nova i d'altres no, fins que arriba a un punt que no pots posar-hi el nas de tanta pudor de reescalfat.Per això m'agrada un autor com Friedemann Friese, que a part de dur el cabell de punta tenyit de verd (i jugar amb el color verd) i tenir molta cura del disseny estètic dels seus jocs, està sempre experimentant coses noves i cada proposta seva és una sorpresa, que pot funcionar més o menys bé, però és que qui no arrisca no pisca. Una altra de les manies seves és la de batejar els jocs amb la lletra efa com a inicial, com Finstere Flure, en forma de còmic i un monstre customitzable que corre com un desesperat per cruspir-se els jugadors, o Fische Fluppen Frikadellen, de negocis en botigues sòrdides, o Fiese Freunde Fette Feten (aquest amb Casasola Merkle), un joc de la vida on has de viure una pubertat que pot ser més o menys feliç i una adultesa en què t'has de relacionar-se amb qui convé (ja siguin amics/gues, noviet/es, cònjuges, excònjuges o rotllets d'una nit), sense caure excessivament en les addicions (una mica sí), ja sigui l'alcohol, els estupefaents o la religió.
Enmig d'aquestes excentricitats, el joc seu que ha tingut més èxit internacional ha estat i és Funkenschlag (segona edició revisada del 2004, en anglès Power Grid, en italià Alta tensione), fins al punt d'escalar al número 2 del rànquing de BGG. Consisteix a comprar plantes energètiques (centrals hidroelèctriques, molins de vent...), el combustible per fer-les anar, portar energia a les ciutats, i cobrar els dinerons del servei per reinvertir-los tot seguit: ja veieu quin tema més apassionant, el cercle del capitalisme a l'estil canadenca - fecsa - endesa. La grisor del tema amb la bogeria de l'autor és el que deu haver fet que el joc funcioni i creï tensió i diversió. Les plantes se subhasten, el material es ven més o menys car segons la demanda, i la presència a les ciutats té limitacions monopolístiques, a part que la geografia fa encarir les connexions (això recorda la línia de molt alta tensió que volen fer ara).
Fer gimnàstica de cervell, esmolar l'enginy, relacionar-se, fixar-se en els altres per intentar anteposar-s'hi, mesurar en tot moment, estalviar i invertir quan cal, comptar sense calculadora (com quan érem petits), pujar en la subhasta o plantar-s'hi, optar per una mena d'energia o una altra, decidir si convé muntar sucursal a l'última ciutat i fer acabar el joc, tot això i més és possible posant un Funkeschlag a la nostra vida. Només en botigues especialitzades o en línia, lamentablement no està editat a Espanya. Ah, i es pot jugar en línia de franc a BSW.
6 comentaris:
Un punt negre al meu historial lúdic: encara no he provat el Funkenschlag.
Inicialment no m'atreia massa, precisament per aquest tema tan poc inspirador de muntar xarxes elèctriques. Però després de veure les excel·lents crítiques arreu, tinc realment ganes de posar-lo damunt la taula.
A mi el que més m'agrada és la interacció entre jugadors que ofereix: és altíssima, en comparació a -per exemple- Puerto Rico i altres jocs alemanys. Hi ha gran varietat de decisions a prendre i en canvi les regles són senzilles, i l'atzar és poc transcendent.
No agrada a alguns jugadors perquè diuen que han de calcular massa (però jo només compto quan crec que vaig just de diners)
un altra cosa, el joc funciona perfectament de 3 a 6 jugadors (amb 2 no l'he provat, suposo que perd bastant), hi ha molt pocs jocs que aguantin un rang tan ampli
No conec els altres jocs d'aquest autor, però aquest ha estat una sorpresa agradable.
Jo sóc wargamero i quan busco un joc d'estil alemany no vull gaires maldecaps, per això ja tinc l'ASL. El Power Grid (el nom amb el que el tinc) em dóna diversió gràcies a la interacció entre jugadors.
I l'he provat amb 2 jugadors i funciona molt bé. És més agressiu (és un teva meva) i el mapa pren poca importància, però es deixa jugar molt i molt bé.
Martí, jo em pensava que no funcionava a 2 per les subhastes, però l'hauré de provar, i també hauré de provar algun dia un wargamer (senzillet)
Home, la subhasta a dos consisteix a veure qui plega abans, com amb qualsevol altra xifra.
Pel que fa als wargames, ara a Juguem els Divendres es farà una lligueta per Internet de Combat Commander que és un de nivell mitjà.
Publica un comentari a l'entrada