El pobre pastor que deïfica les dones queda redimit per les xafarderes compulsives, la pobra molinereta explotada i violada, per l'amo feudal amb problemes de finançament (com els bancs d'avui en dia). Després d'una cullerada de cant a l'amor, una altra de xerrameca d'ànecs, després d'un plany de deixar de viure, uns esgarips de fanfarró. Som ridículs i sublims. Deu ser per això que Tiefland es manté com a òpera de repertori.
Sembla ser que a Hitler li agradava: ¿reia sota el nas quan la sentia?
Per cert, canviant de tema, la visió d'Espanya a Tiefland no difereix gaire de la de Vicky Cristina Barcelona, no hem avançat gaire en cent anys.
Sembla ser que a Hitler li agradava: ¿reia sota el nas quan la sentia?
Per cert, canviant de tema, la visió d'Espanya a Tiefland no difereix gaire de la de Vicky Cristina Barcelona, no hem avançat gaire en cent anys.
5 comentaris:
la vaig veure l'altre dia i la veritat és que em va agradar molt, tot i la particular visió del Ripollès que té l'autor.
L'únic que no em va convèncer va ser l'escenografia corresponent a la Terra Alta, però per la resta, millor del que esperava!
Hola Anna, a mi tampoc no em va agradar l'escenografia i la "recreació" de la muntanya, i a sobre els ascensors feien soroll. En canvi, l'ambientació de l'oficina va estar prou bé
I de la soprano, que me'n dieu? Cridava o cantava?
Jo encara no he entés el significat de les urnes de metacrilat pujant i baixant.
Aquestes obres tan romántiques (que avui en dia son infumables) són molt difícils d'actualitzar, com queda palés amb aquesta.
crec que les urnes servien per clonar els personatges... o això he llegit en el bloc que enllaço. I per ser romàntica, crec que s'aguanta bé, com comento.
Si, l'obra s'aguanta bastant bé. I el trasllat de l'acció del molí a les oficines d'una industria, no grinyola. Tot i que jo no veig que hi afeigeixi res d'interessant.
Lo del somni oníric de la "clonació" (o el que coi signifiqui el pròleg) i la fugida final amb ascensor (cap a l'infern?) és el que m'hi sobra a mi.
Publica un comentari a l'entrada