dijous, 6 de març del 2008

Móns que s'enfonsen

Les novel·les que més m'agraden, sovint hi penso, són les que deixen constància d'un món que s'enfonsa i l'arribada d'un de nou, desconegut i d'adaptació difícil. Sempre es posa com a exemple El Guepard de Lampedusa, però també tota l'obra de Cekhov (en aquest cas contes i teatre), i també l'Anna Karénina, i El Roig i el negre, i la Incerta glòria i, de fet, tota la novel·la catalana de postguerra (Rodoreda, Villalonga...). Avui dia potser Houellebecq.

He rememorat aquestes sensacions aquest matí llegint, en un anunci en un diari, la carta que Josep Benet ha escrit a Josep Antoni Duran Lleida. De Josep Benet no en sé res, sóc així d'ignorant. Només recordo, quan jo era petit, que es presentava de cap de llista del Psuc, una relació que no m'acabava de quadrar perquè en el meu ambient (treballadors de la Catalunya no metropolitana) els comunistes eren més o menys dolents i/o estranys (recordo que tampoc no entenia per què un partit comunista es deia socialista). Ara em pregunto com deu veure Benet aquest món incert que ens està venint, i quina valoració deu fer de la seva vida de lluita.

1 comentari:

Amando Suriñach ha dit...

Dues questions.
Respecte al tema d'en Roberto crec que no en parla en cap dels seus llibres dels wargames.
respecte al teu post d'en Benet,si que quadra. Si em falla la memoria ell era del moviment cristians pel socialisme,una pensament que tingué via lliure amb el concili Vatica II.
També lliga que es presentes com independent en les llistes del psuc,ja que aquest partit era amb diferència el que portà el pès de la lluita durant el franquisme i la transició a la democràcia.