divendres, 27 de desembre de 2013

Adiós a la infacia, una aventi de Marsé

© ros ribas
Adiós a la infancia és un muntatge d'Oriol Broggi a partir d'un text de Pau Miró que recull fragments de cinc novel·les de Juan Marsé, els que aporten informació autobiogràfica o pseudoautobiogràfica, de quan Marsé devia anar amb pantalons curts. Es una obra que s'escenifica al mateix lloc on comença i transcorre bona part de l'acció dramàtica: el local que havia estat la Cooperativa la Lleialtat (escissió de la cooperativa dels teixidors a mà), suposo que La Lealtad en l'època de l'obra, i Teatre Lliure avui dia. Un mateix lloc per a usos diferents, amb 70 anys de no-res, 70 anys que mostren la diferència entre aquella societat i la nostra. Tota l'acció transcorre al barri de la Salut i zones limítrofes. Els personatges representats són els avis i pares dels espectadors que ara contemplem còmodament la posada en escena. La música de Sisa, primer en forma de pasdobles i boleros amenitzadors de la misèria dels perdedors, enllaça l'època actual amb la representada, i fa de fil conductor de tot el muntatge.

És inevitable preguntar-se què queda d'aquella atmosfera en la Salut d'avui, quines experiències i sentiments viuen els habitants de les cambres en la heterogeneïtat d'edificis dels carrers estrets. Penso que déu n'hi do. Ja no es fa tanta vida de barri, el cotxe mana molt, la tecnologia digital impera, el boom immobiliari ha fet estralls, però hi ha una línia de continuitat clara entre aquella societat i la nostra. Nosaltres hi som perquè ells hi van ser. Una societat que renegava de si mateixa pel temor a l'estat policial que podia colpejar com un martell, capaç de convertir la gent en titelles. El nostre repte és descobrir aquella societat, destapar-la, és l'única manera de descobrir-nos a nosaltres mateixos.

El que sí que ha canviat completament és el comportament dels joves d'avui dia a l'hora d'enfrontar-se al món i arribar a l'art. El jove Marsé es refugiava en els còmics, després en la literatura, també en el cinema, enormes dosis per donar alegria a la vida i seguir endavant. Molta producció de qualitat baixa, però alguna perla de tant en tant. Avui dia, si un jove preadolescent està avorrit a casa seva i no entèn el món dels adults, mai no tindrà la iniciativa de llegir llibres i encara menys posar-se a escriure. Difícilment veurà una pel·lícula sencera, i encara menys es deplaçarà per veure-la. És difícil imaginar-se com serà la Salut d'aquí a 70 anys.

© ros ribas