diumenge, 20 de novembre de 2011

Almenar 1710, de Xavier Rubio

Almenar 1710 és "arqueologia d'una batalla". Si podem fer arqueologia d'assentaments humans, per què no dels indrets on van tenir lloc les batalles principals? Si el desenvolupament humà a la zona no ha estat excessiu, és evident que s'hi han de trobar restes com projectils, alhora que les característiques del terreny permeten recrear amb prou precisió les tàctiques que cada exèrcit va fer servir per imposar-se a l'altre. En aquella època hi havia dos gran tipus de batalles terrestres, setges i a camp obert, i aquestes consistien en gran fileres d'efectius humans, desenes de milers, cavallers i infanteria, que es llençaven contra els altres, talment partits de rugbi a gran escala. L'artilleria era subsidiària, baluernes amb poca potència de tir.

El llibre relata un moment interessant de la Guerra de Successió Espanyola, ja que tot i que els aliats (angloholandesos i el Sacre Imperi) escombraven França a Flandes, els Borbons s'imposaven a la Península des del 1707. Aquesta realitat va canviar quan els anglesos van decidir invertir fortament en l'escenari secundari que era Espanya, i el 1710 van recuperar terreny fins al punt de reconquerir Aragó i arribar a Madrid, fet que paradoxalment els va portar a la ruïna. D'aquí el subtítol del llibre Victòria anglesa a Catalunya.

Abans d'entrar en detall a la batalla, el llibre fa un resum simple i entenedor del conflicte europeu, i tot seguit una visió general dels militars, armes, tecnologia i tàctiques militars de l'època, cosa que s'agraeix perquè és un tema molt poc tocat a casa nostra. Per aquest motiu passa a convertir-se un en un llibre de divulgació apte per al gran públic. Això sí, un corrector lingüístic (humà) abans de l'edició li hagués fet molt de bé.